Control d’Hisenda sobre les targetes de crèdit

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), a través del Reial Decret 253/2025, de 1 d’abril, aprovat pel Govern, obligarà les entitats financeres a comunicar a final d’any les dades dels titulars que superin el nou límit, intensificant el control contra el frau i el blanqueig de capitals.

Un pas més en l’estratègia del Ministeri d’Hisenda per a modernitzar la lluita contra el frau fiscal, adaptant els seus mecanismes de control a una economia cada vegada més digitalitzada i amb menor ús d’efectiu.

L’inici de la campanya s’inicia l’1 de gener de 2026, moment en el qual Hisenda posarà en marxa els nous controls per als qui gastin més de 25.000 euros a l’any a través de les targetes de crèdit. Això no significa que aquests pagaments estiguin prohibits ni que es consideri il·legal gastar aquesta quantitat, sinó que l’Agència Tributària podrà creuar les dades proporcionades pels bancs amb la informació de la declaració de la renda, patrimoni i activitats econòmiques.

Si l’import total dels càrrecs o el total dels abonaments (ingressos o recàrregues) registrats en una targeta durant l’exercici supera els 25.000 euros, el banc està obligat a reportar la informació a l’Administració d’Hisenda.

L’objectiu de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), és millorar la traçabilitat dels diners i obtenir una visió completa del comportament financer dels contribuents. És per això, que les entitats bancàries hauran de lliurar la següent informació:

• Identificació del titular i persones autoritzades per a l’ús del seu compte o targeta bancària: nom, cognoms o raó social, i Número d’Identificació Fiscal (NIF).
• Números de targetes i comptes associades.
• Volum total dels càrrecs i abonaments registrats en la targeta durant l’exercici.
• Import total de pagaments efectuats.

Tot això afecta tant a targetes de crèdit com de dèbit, prepagament o virtual. Així, la norma aplica tant en botigues físiques com en línia, encara que mai detalla el motiu de la compra. És a dir, no inclourà informació sobre què s’ha comprat, sinó simplement els imports globals associats a cada targeta. A més, hi ha una dada més important a tenir en compte: en el cas dels autònoms i les empreses, aquests es veuen afectats sense límit mínim establert.

La norma també va introduir altres canvis que dibuixen un control fiscal més exhaustiu i de major periodicitat sobre el sistema financer:

• Comptes bancaris. La informació sobre els comptes passa de ser anual a mensual, permetent a Hisenda un seguiment més dinàmic de la liquiditat dels contribuents.
• Moviments en efectiu. Les entitats hauran d’informar de les imposicions, disposicions de fons i cobraments de qualsevol document que superin els 3.000 euros, reforçant el control sobre l’ús de metàl·lic.
• Ampliació del control. L’obligació d’informació s’estén a les entitats de pagament i de diners electrònics, incloent-hi sistemes moderns com Bizum o cobraments associats a números de telèfon mòbil, que fins ara gaudien de menor control.

Hisenda està fent passos cada vegada més ferms en la seva capacitat d’inspecció, utilitzant tecnologia en els pagaments digitals així com el clar objectiu de controlar les vies d’economia submergida. Des de Lladó Grup Consultor us recomanem estar assessorats a través dels professionals de fiscalitat per a poder estar informats de l’actualitat fiscal i poder evitar possibles sancions.