El risc amb la inscripció d’acords sense junta de socis

La inscripció d’acords sense junta en el registre mercantil és una de les “dreceres irregulars” als quals accedeixen moltes empreses sense saber el risc legal que assumeixen.

Les actes de la junta (i dels altres òrgans col·legiats) han de transcriure’s en el llibre o llibres registro que obligatòriament han de portar les societats mercantils (art. 26 Ccom) els quals “es legalitzaran telemàticament abans que transcorrin els quatre mesos següents a la data de tancament de l’exercici” (art. 18.1 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, d’Emprenedors).

En moltes ocasions, malgrat no haver-se celebrat la Junta i, per tant, sense la prèvia aprovació d’un determinat acord social, aquest s’inscriu en el Registre Mercantil perquè s’ha presentat una certificació de l’òrgan d’administració en el qual es confirma la seva existència. És a dir, es presenta una certificació d’una Junta inexistent.

Recordi que la inscripció d’acords en el registre mercantil formalment tan sols requereix una certificació de l’administrador. (art. 107 RRM)

Són nombrosos els casos de pimes en les quals no se celebren juntes, ni s’elaboren i signen les actes. Es tracta d’empreses en les quals “aparentment” regna l’harmonia i es pressuposa que tots els socis estan d’acord amb el que es fa. Sol ser habitual en situacions en les quals existeixen socis majoritaris membres d’una mateixa família.

Per exemple, en relació amb el dipòsit dels comptes anuals d’una empresa, l’art. 366.1.2n del Reglament del Registre Mercantil disposa que un dels documents que ha d’aportar-se és la certificació de l’acta de la junta general que contingui l’acord pel qual s’aproven els comptes i l’aplicació del resultat. No obstant això, moltes vegades, malgrat emetre’s aquesta certificació fent constar la realitat de la celebració de la junta general o la participació de la totalitat del capital social, la veritat és que aquesta junta no s’ha arribat a celebrar o, si ho ha estat, no han assistit les persones que s’identifiquen en la certificació.

Però quan no “regna la pau social” ni existeix aquest consens, aquest tipus de maniobres pot generar riscos per l’Administrador.

L’absència d’actes signades pels socis suposa no poder demostrar, davant qualsevol eventualitat, que efectivament es van adoptar els acords, per la qual cosa, en cas de conflicte, o en casos en què algun acord hagi tingut resultats perjudicials, el soci al qual no es va convocar podrà posar en destrets a l’administrador.

L’emissió d’aquesta certificació “irregular” per la persona que formi part de l’òrgan d’administració amb facultat certificant pot arribar a constituir un delicte de falsedat en document mercantil tipificat en l’art. 392.1 del Codi Penal, en relació amb l’art. 390.1 del mateix text legal.

L’Article 392 del Codi Penal estableix que el particular que cometi en document públic, oficial o mercantil alguna falsedat (com suposar en un acte la intervenció de persones que no han assistit, o atribuir a les que han intervingut en ell declaracions o manifestacions diferents de les que haguessin fet; o faltar a la veritat en la narració dels fets) serà castigat amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos.

La jurisprudència del Tribunal Suprem ha considerat que són documents de comerç tots aquells que consignen un acte o dret de naturalesa mercantil, com:

• les lletres de canvi,
• els xecs,
• pagarés o altres títols valor, balanços i els altres documents comptables de les societats,
• les actes de les reunions dels seus òrgans,
• les factures,
• els albarans
• i els rebuts o altres justificants d’actes de comerç etc.

Des de l’equip legal Lladó Grup Consultor format per advocats especialitzats podem oferir-te assessorament sobre els possibles riscos legals amb la inscripció d’acords sense junta de socis.