Són freqüents els casos en què els hereus no tenen interès en els béns de l’herència, per exemple quan l’herència està formada, únicament, per béns d’escàs valor o inclogui deutes de béns i drets o que el cost fiscal de l’impost de successions i plusvàlua de l’Ajuntament que suposa heretar sigui molt elevat.

Davant una herència, sempre la presa d’una decisió és personal i ha de ser estudiada per les persones implicades, pel fet que la decisió serà irrevocable.

L’acceptació i repudiació de l’herència són actes enterament voluntaris i lliures, és a dir, els hereus podran, si així ho desitgen i per qualsevol motiu, renunciar a l’herència.

• Els deutes que deixa el difunt són majors que els béns. En l’herència s’inclouen tant els actius (béns) com els passius (deutes). En aquest cas, l’hereu sinó té capacitat per a fer-se càrrec de les obligacions econòmiques o no ho desitja, pot renunciar a l’herència sense problemes. També cap que ho faci a “benefici d’Inventari” i així els deutes si n’hi ha o apareixen a posteriori es pagaran amb els actius de l’herència i fins on aquests aconsegueixin, però no amb càrrec als béns privatius de l’hereu.

• L’alt cost de l’impost de successions. En acceptar una herència, el beneficiari ha de pagar per llei l’Impost sobre Successions establert en la Comunitat Autònoma del difunt. Depenent de la comunitat, el preu varia considerablement, per la qual cosa hi ha persones que no poden pagar-lo i rebutgen l’herència.

• Els hereus prefereixen delegar l’herència als seus descendents. En cas de persones molt majors, és comuna que aquestes persones deleguin o renunciïn a l’herència a favor dels seus descendents. En aquest cas, la renúncia implica que es designi hereu a la persona que per testament o per llei sigui cridada a ser-ho, adquirint aquest la condició d’hereu. Aquesta renúncia pot tenir implicacions fiscals que mereix estudiar abans de posar-la en pràctica.

• L’hereu té deutes. Si l’hereu té deutes, els creditors poden reclamar el patrimoni rebut per a cobrar-les. D’aquesta manera, el successor rebutjaria l’herència perquè passés a altres familiars.

No es pot renunciar a l’herència d’algú que no ha mort. En aquest sentit, “ningú podrà (…) repudiar sense estar cert de la mort de la persona a qui hagi d’heretar (…)”.

No existeix la renúncia parcial, ja que el títol d’hereu és universal, implicant la subrogació en la posició del difunt.

Des de Lladó Grup Consultor podem assessorar-lo respecte a qualsevol dubte que li pugui sorgir en matèria de Successions.

Joan Lladó Chimenis

Advocat