És obligatori per l’empresa el protocol contra l’assetjament?

Les persones treballadores tenen dret al respecte de la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat, a no ser discriminades, a no tenir un tracte desfavorable, compresa la protecció enfront de l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, i enfront de l’assetjament sexual i a l’assetjament per raó de sexe.

Una dels dubtes més freqüents en l’assessorament empresarial és si totes les organitzacions han d‘implementar un protocol de prevenció. La resposta és rotunda: Sí, el protocol contra l’assetjament és obligatori per a totes les empreses, independentment del seu nombre d’empleats.

Per a una empresa independent de la seva grandària, no n’hi ha prou amb un document genèric. La llei exigeix protocols específics per a:

• Assetjament sexual i per raó de sexe: Obligatori per a totes les empreses (Llei orgànica 3/2007).
• Assetjament laboral (assetjament psicològic): Obligatori per a totes les empreses com a part de la prevenció de riscos laborals.
• Assetjament LGTBI: Desprès de la  “Llei Trans” i el RD 1026/2024, les empreses de més de 50 treballadors han de tenir un protocol específic negociat. Per a les de menys de 50, continua sent obligatori prevenir qualsevol discriminació, encara que el protocol detallat és voluntari (però molt recomanable).

Perquè el document sigui legalment vàlid i útil en la gestió de riscos laborals, ha d’estructurar-se i incloure els següents punts:

• Declaració de principis: Una manifestació clara del compromís de l’empresa contra l’assetjament i de la seva política de tolerància zero.
• Definicions clares: Explicació de què es considera assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.
• Procediment d’actuació: Un mecanisme clar i confidencial perquè les persones que se sentin assetjades puguin presentar una denúncia o queixa.
• Fases de la recerca: Descripció de com es durà a terme la recerca de les denúncies, garantint l’objectivitat i els drets de totes les parts implicades.
• Mesures cautelars i correctores: Possibles accions que l’empresa pot prendre durant la recerca i les sancions que es poden imposar en cas de confirmar-se l’assetjament.
• Garanties de confidencialitat i protecció: Mesures per a protegir la víctima de possibles represàlies.
• Mesures de prevenció: Accions que l’empresa implementa per a sensibilitzar i prevenir situacions d’assetjament.
• Designació de responsables: Identificació de les persones o departaments encarregats de gestionar el protocol.

Que una empresa no disposi d’un Protocol contra l’assetjament laboral, pot comportar diverses conseqüències negatives per a l’empresa, com poden ser:

• Sancions administratives: La Inspecció de Treball pot imposar sancions econòmiques per incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i per vulneració de drets.
• Responsabilitat civil: L’empresa podria ser considerada responsable civilment pels danys i perjudicis soferts per la víctima d’assetjament.
• Mal reputacional: La falta d’un protocol i la gestió inadequada de casos d’assetjament poden danyar greument la imatge i reputació de l’empresa.
• Clima laboral negatiu: L’absència de mecanismes per a prevenir i abordar l’assetjament pot generar un ambient de treball hostil i desmotivador.

Si estàs interessat a complir i realitzar un Protocol contra l’assetjament laboral per l’empresa, des de Lladó Grup Consultor t’oferim la possibilitat a través d’un equip especialitzat, analitzar el teu cas i realitzar una proposta per al compliment de les teves obligacions laborals.