La retribució dels socis i administradors en les societats és un focus recurrent de fiscalització per part de l’Administració Tributària.
En les empreses familiars i pimes, la fina línia entre les funcions purament directives i les laborals provoca en moltes ocasions errors formalistes que repercuteixen negativament tant en l’impost de societats com en l’Impost sobre el Patrimoni del soci-administrador.
Contracte de l'administrador
La normativa mercantil estableix amb claredat la presumpció de gratuïtat del càrrec d’administrador, tret que els Estatuts Socials fixin expressament el contrari i determinin el sistema de remuneració (sou fix, participació en beneficis, dietes, etc.).
No obstant això, quan un administrador executiu assumeix funcions de direcció de primer nivell, la normativa (article 249 LSC) exigeix formalitzar un contracte mercantil formal entre l’administrador i la societat. Aquest contracte ha de contemplar:
- Aprovació formal: Ha de ser aprovat prèviament pel Consell d’Administració o la Junta General amb les majories reforçades legalment estipulades.
- Detall de conceptes retributius: És imprescindible detallar de manera detallada tots els conceptes pels quals el conseller percebrà una remuneració (incloent indemnitzacions o plans de previsió).
- Independència funcional: Delimitar amb exactitud les funcions executives de les de mera deliberació societària.
Sense aquest document contractual degudament redactat i aprovat, l’Agència Tributària sol qüestionar la deducibilidad de la despesa en l’impost de societats, considerant-lo una liberalitat no deduïble.
La retribució com a pilar per a l'exempció
El compliment rigorós en la contractació de l’administrador adquireix una dimensió encara major en la gestió patrimonial de l’empresari. Per a aplicar l’exempció de les participacions en empreses familiars en l’Impost sobre el Patrimoni (i conseqüentment en l’Impost sobre Successions i Donacions), s’han de complir tres requisits fonamentals:
- Percentatge de participació
Ostentar almenys el 5% de manera individual o el 20% conjuntament amb el grup familiar.
- Exercici de funcions d’ordenació i direcció
El subjecte ha d’exercir efectivament funcions de direcció en l’entitat.
- Remuneració principal
La retribució percebuda per l’acompliment d’aquestes funcions directives ha de representar més del 50% de la totalitat dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques del contribuent.
Subscriu-te a la nostra newsletter
Per què el contracte justifica i protegeix aquesta exempció?
És en aquest tercer punt on la correcta formalització contractual es converteix en la principal prova probatòria davant la Inspecció Tributària:
- Acreditació de la naturalesa de la renda: Un contracte clar prova que les retribucions satisfetes corresponen a funcions de direcció i gestió efectiva i no a simples retribucions societàries pel mer càrrec o distribució encoberta de dividends.
- Proporcionalitat i mercat: Fixa paràmetres ajustats a mercat que eviten la requalificació del tipus de rendiment percebut.
- Acreditació del volum d’ingressos: En conjunció amb la comptabilitat i els models informatius (190/111), el contracte d’administració serveix per a justificar fefaentment que aquesta percepció és la font de renda prioritària del contribuent.
Tens dubtes sobre el contracte de l’administrador?
La importància de comptar amb assessorament professional
Protegir el patrimoni familiar i garantir la deduïbilitat dels costos de gestió en l’empresa requereix una planificació societària rigorosa.
A Lladó Grup Consultor acompanyem a les empreses en la revisió dels estatuts socials, la redacció ajustada a dret del contracte mercantil d’administradors i el blindatge fiscal de l’exempció patrimonial.
