El Reial Decret-llei 2/2023, de 16 de març, introdueix una nova obligació per a les empreses: totes les companyies hauran de donar d’alta en Seguretat Social als becaris. Això és independentment que realitzin pràctiques remunerades o no.

L’obligació serà vigent a partir de l’1 d’octubre de 2023, una nova disposició en la Llei General de la Seguretat Social per a incloure en aquest sistema als alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació.

A continuació, analitzem l’obligació de cotitzar les pràctiques no laborals en 2023, distingim els tipus de contractes en pràctiques professionals i conveni de pràctiques (becaris), per a poder solucionar els dubtes respecte a la nova normativa.

Contracte de pràctiques

El contracte de pràctiques, conegut després de la Reforma Laboral com a contracte formatiu per a l’obtenció de la pràctica professional és una modalitat regulada en l’article 11.3 de l’Estatut dels Treballadors en el qual existeix relació laboral.

Per a poder realitzar un contracte d’aquest tipus, el treballador ha d’estar en possessió d’un títol universitari, d’FP, Màster, de Certificat de Professionalitat o equivalent, és a dir, disposar d’estudis oficials ja finalitzats.

• El requisit és que no hagin transcorregut més de 3 anys des de la finalització, o 5 anys si té una discapacitat reconeguda igual o superior al 33%, després de la Reforma Laboral. La seva durada serà d’entre 6 mesos i 1 any.
• Al ser un contracte laboral en Règim General, s’exigeix el seu corresponent alta del treballador en Seguretat Social.

Conveni de pràctiques

Aquest tipus de conveni de pràctiques és un acord que es formalitza amb una entitat formativa o educativa i no implica relació laboral amb l’empresa.

Aquestes pràctiques es poden dur a terme en empreses o institucions incloses en programes formatius, pràctiques acadèmiques com les que realitzen els alumnes d’FP, Certificat de Professionalitat, Estudis Universitaris, com a part del pla d’estudis.

• Els alumnes no tindrien els estudis finalitzats i normalment s’exigeix que estiguin matriculats durant aquest període en l’entitat formativa.
• Per a aquesta mena de situacions no es formalitza contracte laboral, es formalitzaria un conveni entre alumne/a, entitat educativa i empresa.

L’empresa és l’encarregada de complir amb les obligacions a la seguretat social.

No obstant això, cal tenir en compte que en el conveni o acord de cooperació que se subscrigui per a la realització de les pràctiques es pot recordar que l’obligació correspongui al centre de formació responsable de l’oferta formativa.

L’obligat corresponent deu:

• Comunicar els dies de les pràctiques a partir de la informació facilitada pel centro en el que es realitzi la pràctica;
• Sol·licitar a la TGSS un codi de compte de cotització específic per a aquest grup de persones.

L’alta en la Seguretat Social es realitza al començament de les pràctiques formatives, mentre que la baixa es duu a terme a la finalització d’aquestes, havent de comunicar-se a la TGSS en el termini de 10 dies naturals des de l’o fi de les pràctiques.

A la cotització a la Seguretat Social li resultarà d’aplicació una reducció del 95% sobre les quotes de contingències comunes, quedant exclosa també la cotització del MEI.

Recorda que sempre és recomanable confiar en un assessorament personalitzat a través d’un assessor laboral, com t’oferim a Lladó Grup Consultor per a garantir els teus obligacions laborals.