Acollir-se a unes bonificacions de l’Impost de Successions, canviar de residència, donar els béns abans d’heretar-los, recórrer a un desheretament són algunes de les mesures que puguin protegir una herència, contra la destral que suposa el pagament de l’Impost de Successions i Donacions (ISD en endavant). El gravamen varia en funció de la comunitat autònoma en la qual resideixi el difunt o causant i en unes es tributa més que en d’ altres.

Una mesura de planificació de la successió, és que la persona que ha de deixar l’ herència canviï de residència i s’ empadroni en una comunitat autònoma on hi hagi majors bonificacions de l’Impost de Successions, però tenint en compte que la residència habitual és on hagi viscut el causant més dies dels cinc anys anteriors a la data de la seva mort i ha de ser real,  perquè les Administracions ho controlen.

Però cura, perquè la normativa civil també canvia i per exemple a Catalunya la llegítima és una quarta part de l’herència que correspon als fills i al territori comú és 1/3 de l’herència, més 1/3 de millora.

Una altra alternativa que es pot plantejar el causant per estalviar impostos és si donar els seus béns en vida – transmissió “inter vivos” – o esperar a morir, però calculant si pagarà menys fent donacions, ja que a partir de certs imports surt més barat que heretar.

Una altra manera de protegir l’herència és dividir-la en més parts perquè l’Impost de Successions és progressiu com l’IRPF i com més es rep més es tributa.

Els hereus d’ una empresa familiar poden acollir-se a la reducció general de l’ Impost de Successions del 95 per cent i algunes comunitats autònomes l’ han augmentat fins al 99 per cent.

Amb aquesta reducció l’Administració pretén facilitar el traspàs de  l’empresa familiar.

Rebre l’ habitatge habitual del testador en herència té una reducció del 95 per cent en la base imposable de l’ ISD, amb límits segons les comunitats autònomes.

Cal tenir en compte el règim matrimonial com és el de separació de béns que cada causant té el seu, o el de guanys que cadascú és propietari de la meitat.

Advertim que en molts casos es transmeten els béns en major grau als fills i al cònjuge només se li deixa una petita part, i convé que se li adjudiquin béns suficients per a la seva subsistència.