El testament és l’acte jurídic voluntari en el qual una persona pot disposar del que s’ha de fer després de la seva mort amb tots els seus béns o part d’ells. Un acte regulat pel sistema jurídic i legal. Hi ha una sèrie de premisses que s’han de complir en la redacció del testament.

És per això, la importància d’estar assessorat convenientment en la redacció d’aquest. Per la nostra dilatada experiència no hi ha dos testaments iguals, i hi ha fórmules diferents per a cada cas.

Hi ha diferents modalitats de testaments, els anomenats “testaments comuns”, com per exemple, el testament hològraf, el testament obert i el testament tancat. I els “testaments especials”, com serien; el testament militar, el marítim o el testament realitzat en l’estranger.

Quan mor un familiar o tercer amb el qual es té parentiu, és important realitzar una sèrie de passos i tràmits, com obtenir el certificat de defunció en el Registre Civil, sol·licitar un certificat d’últimes voluntats, realitzar la participació de l’herència, pagar l’Impost de Successions i la Plusvàlua.

A vegades ens assalta el dubte “deixaria fet testament?”. Per a saber-ho, es pot demanar el Certificat d’Actes d’Última Voluntat, un tràmit que s’ha de fer passats 15 dies de la defunció i pot ser realitzat per qualsevol persona que aporti la documentació requerida.

En aquests casos s’obre l’anomenada successió “ab intestato”, i és la llei del Codi Civil la que estableix l’ordre de la successió. En primer lloc els descendents, fills tant biològics com adoptats, tinguts dins de la institució del matrimoni com fora d’aquesta, néts i besnéts. En segon lloc els ascendents, és a dir els pares. Després li toca el torn al cònjuge, sense testament només hereta en absència dels dos anteriors, aquí resideix part de la vital importància de fer testament. Segueixen els germans, cosins i en absència de tots l’Estat.

En el dret de successions, la legítima és aquella quantitat de béns que el mort no pot disposar per estar reservada per llei a determinats hereus, denominats hereus forçosos o legítims. La legítima també afecta indirectament les transaccions entre persones vives.

La legítima a Catalunya, és la quarta part de l’herència a repartir entre tots els legítims, i pot realitzar-se en efectiu mitjançant el lliurament de béns que formin part de l’herència. I és l’hereu o hereus els encarregats de pagar-la.

Són legitimaris tots els fills del mort per parts iguals. Si algun d’ells mor abans que el testador, és desheretat, declarat indigne o absents la part dels quals correspon als seus descendents.

Si el causant no té descendents que ho hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat.

Si, es pot renunciar a una herència, en la majoria de casos perquè el mort ha deixat deutes, per la qual cosa no compensa heretar.

Els hereus legals identificats pel Codi Civil, són segons el grau de parentiu amb el mort:

• els fills del mort, es reparteixen a parts iguals l’herència. Si algun d’ells ha mort, els seus propis hereus seran als quals se’ls atribueixi la seva part.
• pares i la resta d’ascendents. En absència de fills del causant els hereus són els pares. En cas de defunció dels pares, serien els avis del causant els que heretin.
• el cònjuge. Aquest és un dels majors problemes en absència de testament.
• germans i nebots del causant. Estem davant l’últim graó de l’atribució d’herència. Parlem dels hereus col·laterals.

L’acceptació de l’herència pot ser simple, de manera que l’hereu assumeix els béns i també els deutes, que haurà de pagar amb el seu propi patrimoni, si fos necessari. O acceptació a benefici d’inventari, en la qual els deutes es paguen amb els béns de l’herència i no afecten el patrimoni dels hereus.

L’impost de successions ha de ser abonat durant els 6 mesos a partir de la defunció del causant, poden sol·licitar una pròrroga durant els 5 primers mesos que ens permetria pagar-lo en els següents 6 mesos.

Quan hi ha conflictes entre els hereus, com que un es negui a acceptar o repudiar l’herència i bloquegi la participació. En aquest es pot acudir a un Notari perquè requereixi a l’hereu que es manifesti sobre l’acceptació o renúncia de l’herència en un termini de 30 dies.

La principal diferència és que en l’herència s’hereta a títol universal un percentatge de tots els béns del mort, per exemple, dos pisos i un compte bancari. I un llegat s’hereta a títol particular, per exemple, una casa concreta.

Això suposa que l’hereu és dels drets i obligacions del mort i li legatari només dels drets, no respon als deutes.

Les donacions en vida se solen realitzar per a evitar futures discussions entre els hereus per l’herència i per a aconseguir una reducció dels impostos a causa de l’exempció tributària del 99% de la quota tributària de l’impost de donacions. Si bé hem de tenir present que les donacions són revocables per ingratitud i que poden ser discutides pels hereus. És per això, que des de Lladó Grup Consultor analitzem cas per cas i assessorem la millor opció per al nostre client.