L’herència és el procés pel qual, després de la defunció d’una persona, altres persones reben els seus béns i patrimoni. Aquest procés pot arribar a ser complex, ja que comencen a sorgir dubtes respecte als tràmits i gestió d’una herència. I en el moment poden sorgir preguntes i dubtes sobre el testament.

El testament és l’acte jurídic voluntari en el qual una persona pot disposar del que s’ha de fer després de la seva mort amb tots els seus béns o part d’ells. Un acte regulat pel sistema jurídic i legal. Hi ha una sèrie de premisses que s’han de complir en la redacció del testament.

És per això, la importància d’estar assessorat convenientment en la redacció d’aquest. Per la nostra dilatada experiència no hi ha dos testaments iguals, i hi ha fórmules diferents per a cada cas.

Sí per diferents motius:

• Evitaràs haver de fer una declaració d’hereus, que és el procediment a seguir quan no hi ha testament i és la llei que estableix l’ordre de successió .
• Amb la firma d’un testament, es pot deixar en millor posició al cònjuge vidu o parella estable, en poder donar-li més drets dels que li corresponen per llei.
• Si no hi ha testament, en cas de no tenir familiars dins del quart grau, la Generalitat de Catalunya serà la que hereti.

A Catalunya, la llei que estableix l’ordre de succeir és el Codi Civil de Catalunya, que preveu el següent ordre:

• Els primers en l’ordre de successió són els descendents, fills tant biològics com adoptats, tinguts dins de la institució del matrimoni o fora d’aquesta, néts i besnéts.
• A falta d’aquests, en segon lloc, a Catalunya heretarà el cònjuge o el convivent en parella estable.
• Si el difunt mor sense descendents ni cònjuge o parella de fet, heretaran els ascendents, és a dir, els pares, avis…
• A falta també d’aquests, després li toca el torn als germans i cosins.
• I, en absència de tots els anterior, l’herència es transmetrà a la Generalitat de Catalunya.

La successió sense testament o successió intestada, és aquella ordenada per la llei.

La successió amb testament, en canvi, és aquella en la qual el propi causant determina qui seran els seus successors i quin serà el destí dels seus béns, sempre respectant els límits legals.

A més, es diferencien també pel títol hereditari. És a dir, aquells que succeeixen sense testament solament són cridats a títol d’hereu.

Mentre que en la successió testada, el testat podrà cridar als seus successors i distribuir els seus béns tant a títol d’hereu com de legatari, amb les implicacions que cadascun d’ells comporta.

Existeixen diferents tipologies de testaments, alguns no són atorgats davant notari, encara que, el més freqüent, és acudir a un notari.

És convenient comptar amb l’assessorament previ d’un advocat i d’experts fiscals, ells t’ajudaran a valorar els efectes del testament i les seves repercussions en l’impost de successions i altres impostos.

No. Són diferents, de fet, la declaració d’hereus es realitza només si no hi ha testament:

• Testament, document pel qual una persona nomena els seus hereus.
• Declaració d’hereus, document notarial que és necessari obtenir quan la persona mor sense fer testament. El notari establirà d’acord amb la llei qui són els hereus.

El testador no sempre és lliure de poder deixar els seus béns com desitgi. La legítima és la part dels béns del patrimoni del testador/a que la llei obliga a deixar als seus hereus forçosos.

És a dir, l’obligació legal de deixar alguna cosa als descendents, ascendents i cònjuge, segons els casos.

Tenen dret a la llegítima els fills i descendents i, a falta d’aquests, els pares del difunt.

El cònjuge o parella estable no té dret a la legítima, però el Codi Civil de Catalunya li reconeix altres drets particulars, com ara l’usdefruit universal de l’herència en cas de no existir testament o la quarta vidual en cas de no disposar de bens suficients.

A Catalunya la llegítima és la quarta part de l’herència, a repartir entre tots els legitimaris.

De testament vàlid només n’hi pot haver un, que serà sempre l’últim que s’hagi firmat. El testador pot fer tants testaments com vulgui si canvien les circumstàncies o la seva voluntat de repartir els seus béns, però sempre tenint en compte que el testament posterior anul·la l’anterior. És convenient revisar i fer un nou testament si canvien les circumstàncies familiars o patrimonials del testador.

Un cop produïda la defunció, s’ha de demanar el certificat d’últimes voluntats, on hi constaran tots els testaments atorgats pel causant i, d’aquesta forma, sabrem quin és l’últim.