Nous criteris d’Hisenda sobre els vehicles d’empresa

Hisenda ha publicat una nota en la qual analitza el tractament fiscal que les empreses hagin de donar als vehicles que adquireixin o arrenden i l’ús dels quals cedeixin als seus treballadors, podent aquests utilitzar-los totalment o parcialment per a finalitats personals.

Sempre ha estat una qüestió que és dubtosa, ja que alhora hi ha criteris de Tribunals que es contradiuen esperant que el Tribunal Suprem es pronunciï, però mentrestant li recomanem seguir el criteri d’Hisenda per evitar possibles sancions, ja que justifica el seu criteri en base al què ha estat objecte de anàlisi recentment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE),l’Audiència Nacional (AN) i el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), la qual cosa ha suposat el canvi de criteri.

Hisenda ens indica que la retribució en espècie imputable en l’IRPF dels treballadors s’ha de calcular en proporció a la seva disponibilitat per a finalitats particulars i no a la proporció d’hores d’ús, és a dir, les hores de l’any que s’utilitzen per al treball a l’empresa (generalment 8 hores al dia) i la resta d’hores que el té a la seva disposició el treballador (16 hores els dies de treball i les 24 hores els caps de setmana) durant tot l’any.

Un càlcul senzill de l’explicat són 24 hores al dia durant 365 dies, ens dona una xifra de 8.760 hores a l’any i si el conveni de treball diu que les hores laborals de l’any són 1.800, aquestes son el 20,55%, imputant-se com a retribució al treballador el 79,44% del cost del vehicle anual (en general,  el 20% del valor de mercat del vehicle nou, tant si l’adquireix, rènting, leasing, etc.). Sempre s’imputarà renda al treballador perquè ho gaudeix, encara que no li compensi a l’empresa.

Segurament moltes empreses imputaven 8 hores a l’empresa i 16 al treballador, els dies laborals i no computar els caps de setmana, o bé el 50% empresa i 50% treballador, criteris que Hisenda no comparteix.

Hisenda diu en la seva nota que l’empresa ha de repercutir IVA quan cedeixi el vehicle al treballador a canvi d’una contraprestació i es el cas més general que es produeix. Això succeeix, per exemple:

• Si el treballador paga a l’empresa per l’ús del vehicle o renuncia a part del seu salari monetari.
• Si el treballador escull, entre diverses modalitats retributives, l’ús del vehicle.
• Si l’empresa i el treballador acorden que part del treball prestat, expressat en termes econòmics, és aquesta contraprestació.

Per tant, hi haurà casos en que l’empresa ha de repercutir IVA en les cessions de vehicles a empleats, ja que aquesta cessió es realitza precisament com a contraprestació al treball prestat si així ho acorden.

Això vol dir, que ha d’ingressar aquest IVA al 21%,tant si se’l cobra als treballadors com si no ho fa que seria una major retribució en espècie per al treballador.

D’acord amb l’anterior, no es pot identificar automàticament una remuneració en espècie a l’empleat amb una operació a títol onerós a efectes de l’IVA partint de la seva consideració de retribució en espècie en l’IRPF, ja que per a això es requereix que, a canvi de l’esmentada prestació, l’empleat obtingui una contraprestació valuable en diners la qual cosa pot succeir si l’ empleat li abona una renda, renuncia a part del seu salari monetari o es preveu expressament que part del treball prestat, expressat en termes econòmics, és aquesta contraprestació.

Deducció del 100% de l’IVA per l’empresa en l’adquisició, o rènting o leasing si repercuteix IVA al treballador i si no repercuteix IVA a aquest (cessió gratuïta), l’empresa podrà deduir-se almenys un 50% de l’IVA suportat. Si no hi ha ús empresarial mínim del vehicle, l’IVA no és deduïble en cap mesura.

Som conscients que s’han aplicat diferents criteris al d’Hisenda, perquè els tribunals també discrepen, però recomanem seguir el criteri d’Hisenda mentre no hi hagi pronunciaments del Tribunal Suprem.

Aquesta modificació del criteri de valoració de la retribució és espècie dels vehicles té la seva repercussió a efectes laborals i en seguretat social.

A efectes laborals la retribució en espècie forma part del salari de la persona treballadora generant els drets i garanties corresponents, com per exemple i entre d’altres la seva incidència en el càlcul de la indemnització per acomiadament.

A efectes de seguretat social incidirà en la base de cotització i en les prestacions (pensions, atur, etc.) que de la mateixa es derivin.

Adquireix per això importància la seva adequada valoració.

Des de Lladó Grup Consultor, et recomanem confiar en l’assessorament d’un assessor, per poder estar informat i conèixer les teves obligacions tributàries.