Accident laboral en el teletreball
Des del mes de març del 2020, a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, existeixen treballadors que han deixat de treballar totalment de manera presencial, depenent dels acords interns en les empreses, passant a combinar el treball de manera presencial en les seus de les companyies amb el teletreball des dels seus propis domicilis.
Posteriorment, fruit de la concertació social, es va aconseguir l’Acord de Treball a Distància (ATD), i el 22 de setembre es va publicar el Reial decret llei 28/2020, que regula el treball a distància.
Que se considera accident laboral
El concepte legal de l’accident de treball segons l’article 156 LGSS al·ludeix a “tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri”, així com aquelles lesions produïdes “durant el temps i en el lloc del treball”.
Per tant, quan la lesió no apareix vinculada a la “ocasió” o la “conseqüència” del treball, o “durant el temps i en el lloc del treball” no existeix accident de treball.
El creixent nombre de treballadors que presten serveis per compte d’altri en modalitat de treball a distància o teletreball, està obligant els tribunals a reconsiderar o matisar alguns aspectes consolidats legislativa i jurisprudencialment en matèria d’accidents de treball.
I això ha ocorregut en la recent Sentència del Jutjat social núm. 1 de Càceres, que ha titllat d’accident laboral la caiguda soferta per una teletreballadora en el passadís del seu domicili quan tornava del bany.
El cas pràctic de sentència d'accident laboral teletreballant
La treballadora prestava els seus serveis per a l’empresa demandada Atent com teleoperadora especialista. I des de març de 2020, fruit de la situació de crisi sanitària, l’emprada vènia teletreballant des del seu domicili.
El 8 de març de 2020, prop d’acabar la seva jornada laboral, la dona va acudir al bany del seu domicili i, en sortir, per a reprendre la seva activitat normal, va ensopegar en el passadís, caient a terra. A conseqüència de la caiguda, l’empleada va resultar amb traumatisme en el colze i en el costat dret, la qual cosa va abocar a una incapacitat temporal per accident no laboral.
Disconforme amb la determinació de la baixa mèdica com no laboral, la dona es va plantar en seu judicial per a discutir si procedia o no qualificar com a accident de treball la caiguda patida mentre teletreballava en el seu domicili.
L’asseguradora de la Seguretat Social al·legava que, no estant l’accidentada asseguda davant de l’ordinador en el moment de la caiguda, no es podia considerar que estava “en el seu lloc de treball”. Però el jutge ha desestimat aquest argument i ha defensat que la treballadora sortia del bany del seu domicili, en trànsit a reprendre la seva activitat laboral, i és en aquest moment que ensopega i cau a terra, per la qual cosa no s’aprecia una interrupció del nexe causal entre l’accident i el temps de treball, al·legant que “ningú posaria en dubte l’oportunitat de considerar accident de treball el sofert per un empleat en idèntica circumstància si treballés en una fàbrica, oficina o botiga”.
El magistrat exposa com a exemple d’una situació en la qual si que existiria una interrupció del nexe causal “qui, en temps de treball, estant en la cuina del seu domicili, es tallés accidentalment amb un ganivet”.
La Sentència conclou que “l’obligada visita al lavabo per a atendre una necessitat fisiològica, constant l’acompliment de la jornada laboral, no pot enervar la presumpció legal” que l’accident és laboral “no es tracta aquí de fer de millor condició a qui teletreballa, al contrari, es busca evitar la seva desprotecció”.
El propi magistrat finalment refereix que la concreció de com ha succeït l’accident és d’importància cabdal, ja que no és factible donar a aquest problema de determinació de l’accident com a laboral o no una solució genèrica o omnivalent.