El ple del Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que declara il·legal l’Impost de Plusvàlua municipal, impost que ingressen els ajuntaments i que suposa una important amenaça per als cabals d’aquestes administracions locals. L’alt tribunal ha declarat inconstitucional el mètode de càlcul de la base imposable d’aquest tribut, fonamental per a les finances municipals.

Es tracta d’un impost vigent a Espanya des de principis de segle, i amb poca aplicació en països del nostre entorn. L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a impost de plusvàlua municipal, és un tribut directe que depèn i gestionen els ajuntaments.

Es paga quan un contribuent ven, dóna o hereta un habitatge. L’impost grava la revaloració dels terrenys urbans sobre els quals està construïda una finca des del moment de la compra fins al seu traspàs, ja sigui per venda, herència o donació.

• En una venda d’habitatge: Quan es ven un habitatge, és el venedor qui ha de pagar l’impost perquè és el que rep els diners de la venda.
• En una donació: En una donació el pagament de l’impost correspon a la persona que pren l’immoble.
• En una herència: Quan s’hereta són els hereus els qui tenen l’obligació de pagar la plusvàlua municipal.

La sentència de l’alt tribunal declara “inconstitucionals i nuls” tres apartats de l’article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regulen el càlcul de la base imposable de l’impost sobre plusvàlua.

És a dir, justifica que el gravamen “estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’impost que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment”.

Per tant, l’impost no sempre respecta la plusvàlua realment obtinguda —ni tan sols si n’hi ha hagut realment— perquè es basa en unes taules preestablertes (cadastre) pels municipis i uns barems fixats per la norma, sense tenir en compte l’evolució real del valor dels terrenys sobre els quals està construïda l’habitatge.

“En cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial“, recull la resolució de la qual ha estat ponent Adela Asúa, vicepresidenta del Tribunal. El cas resolt per l’Alt Tribunal es refereix a una denúncia feta a Irún, on l’ajuntament va reclamar 17.899 euros a una empresa que havia comprat un immoble per 3,1 milions d’euros i el va vendre per 600.000 euros, però serà qüestió de temps que el Govern abordi una reforma d’aquest impost.

Mancant conèixer la lletra petita de la sentència, el text de la qual integro encara no s’ha publicat, hi ha opinions que coincideixen que la fallada obre la porta al fet que els ajuntaments hagin de retornar l’import dels impostos que ja estan recorreguts.

I altres consideren que la sentència afectarà a totes aquelles operacions signades a partir d’ara o els casos que ja estiguin recorreguts. Però no tindrà efectes retroactius per a les situacions en les quals ja no hi hagi possibilitat de presentar recurs o quan els recursos van ser rebutjats en ferm en el passat.

 

Els mantindrem informats, en pròximes publicacions, de la sentència comentada per a informar-los dels possibles passos a seguir per a reclamar la devolució de l’impost.