Doncs que sàpigues que estàs cometent un delicte: d’un a quatre anys de presó (el nou Codi Penal exposa en el seu article 197 les condemnes per a delictes contra la intimitat i el dret a la pròpia imatge).
Penes de 3 mesos a un any a qui difongui, reveli o cedeixi a tercers vídeos íntims sense permís.
Entre un i quatre anys per apoderar-se de cartes, correus electrònics o missatges d’un altre per descobrir els seus secrets.
De 3 a 5 anys si el delicte el comet el propi encarregat d’un arxiu.
Un pare que, per exemple, si llegeix un missatge del seu fill a les xarxes socials -des de la pròpia sessió o la terminal d’aquest- està cometent -potser sense saber-ho, ni ser conscient d’això- un delicte castigat amb penes de presó d’un a quatre anys. Podria ser denunciat pel seu propi fill (escenari difícil), o pels amics del jove o els seus pares (més factible). Potser la intenció és bona (saber “amb qui s’ajunta el seu fill”)… però les conseqüències poden ser greus.
I el mateix amb el que escriu la parella sentimental en xarxes socials, quan aquesta comet la imprudència de deixar oberta la sessió en un moment de descuit. A una dona de Jaén la van condemnar a un any de presó, i al pagament d’una multa de 1.080 euros, per trobar en el telèfon mòbil del seu marit i llegir les converses íntimes que aquest havia mantingut amb la seva veïna (l’acusació particular demanava de 13 anys de presó i 12.000 euros). Per a la jutgessa penal número 3 de Jaén, la processada va accedir als missatges “sense comptar amb el consentiment ni l’autorització de l’espòs”, la qual cosa ja de per si mateix suposa “una invasió de la intimitat”.
Segons el Tribunal Suprem, cap tipus de relació patern-filial, matrimonial o contractual constitueix una causa de justificació que eximeixi de responsabilitat penal “a qui conscient i voluntàriament lesiona la intimitat i el dret a la pròpia imatge d’una persona”.
