Moltes empreses tenen falta de liquiditat constant, fins i tot en negocis ja consolidats. El més important en aquests casos és poder detectar perquè es produeix aquesta falta de liquiditat i decidir quines mesures aplicar per a evitar la situació en la meva empresa.

En molts casos la manca de liquiditat es produeix perquè es fan inversions en actius fixos, (maquinària, instal·lacions, ordinadors…), que s’han de finançar a llarg termini, tant amb finançament extern o propi dels socis. Però també hi ha una part de l’actiu corrent (saldo d’existències, comptes a cobrar de clients…) que acaben sent una inversió permanent i cal finançar-la adequadament per evitar tensions de tresoreria.

Aquesta falta de liquiditat es pot solucionar amb el temps, com pot ser si hi ha beneficis que generen recursos addicionals que corregiran aquest desfasament, però cura si el saldo d’existències augmenta més que proporcionalment respecte a l’augment d’activitat i el mateix el saldo de clients.

Per això, convé fer controls periòdics que confirmin que el fons de maniobra de l’ empresa és positiu i que els actius corrents que acaben sent permanents, també estan finançats amb recursos a llarg termini. Una reacció ràpida davant possibles desviacions evitarà mals majors.

És el cas de tenir mercaderies obsoletes, que el millor és vendre-les com més aviat millor, encara que sigui a preu de saldo o donar-los de baixa, ja que ens suposen costos (costos logístics, d’espai i manipulació).

Si la falta de liquiditat s’està convertint en estructural, valora les següents solucions:

• Planteja una aportació de capital dels socis, o un préstec que permeti passar part del deute de curt a llarg termini (fins i tot negociar un termini inicial de carència on només pagui interessos).
• Presentar al banc els números amb claredat, donant les explicacions necessàries de la situació i de com amb el finançament es millorarà la situació de l’ empresa. Els bancs donen diners a canvi d’informació i si explica mentides, poden perdre la seva confiança.
• Controlar els terminis de cobrament a clients, ja que és possible que el termini real de cobrament sigui superior al previst, que per diversos motius li allarguen el termini de cobrament.
• En cas de proveïdors, actuar posant una data de pagament per exemple de “30 dies a final de mes”. La intenció és aconseguir allargar el termini de pagament sense cost d’interessos.
• Pel que fa a les existències, intentar aconseguir que els proveïdors subministrin el material en pocs dies i tindrà uns dies de marge per reduir l’estoc mitjà.

Com a conclusió, hem d’intentar cobrar abans, encara que siguin uns dies de diferència i pagar més tard, guanyant uns dies també de finançament i així també s’estalvia interessos del finançament bancari.