[av_one_full first min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ link=” linktarget=” link_hover=” padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background=’bg_color’ background_color=” background_gradient_color1=” background_gradient_color2=” background_gradient_direction=’vertical’ src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’ animation=” mobile_breaking=” mobile_display=” av_uid=’av-s2rtzc’]
[av_textblock size=” font_color=” color=” av-medium-font-size=” av-small-font-size=” av-mini-font-size=” av_uid=’av-jnk5dfop’ admin_preview_bg=”]
El Tribunal Suprem, mitjançant la Sentència amb data 16 d’octubre de 2018, ha modificat la Jurisprudència d’aquest mateix Tribunal respecte a qui li correspon en el pagament de l’Impost d’Actes jurídics Documentals (1,5%) en les constitucions d’hipoteca. Segons aquesta Sentència li correspon al BANC i no al client, i en base això, es PODRIA RECLAMAR LA SEVA DEVOLUCIÓ. De totes maneres, el Suprem ha anunciat que sotmetrà a revisió aquesta decisió i caldrà seguir com es pronuncia finalment.
El Tribunal Suprem, en la seva Sentència, entén que l’obligat al pagament del tribut en els casos de préstec amb constitució d’hipoteca en el mateix acte es EL CREDITOR HIPOTECARI, subjecte en l’interès del qual es documenta en instrument públic el préstec que ha concedit i la hipoteca que s’ha constituït en garantia de la seva devolució.
Son tres les consideracions en les quals sustenta el Tribunal Suprem en considerar que l subjecte passiu de l’impost és el creditor hipotecari (Banc):
- El requisit de la inscribilitat
- La configuració legal de la base imposable.
- El tenor literal de l’article 29 de la llei de l’impost quant a la figura de l’interessat, el qual al cas que ens ocupa no és un altre que el creditor hipotecari (Banc), doncs ell (i només ell) està legitimat per exercitar les accions (privilegiades) que l’ordenament ofereix als titulars del drets inscrits.
El TS expressa clarament en la Sentència que es modifica la Jurisprudència actual fins avui i adoptant nou criteri i en la seva conseqüència estableix com a part positiva:
- L’anul·lació de la liquidació recorreguda, doncs el subjecte passiu de l’impost no era el client sinó el banc i, per tant, no hauria d’abonar aquell l’impost de AJD.
- Anul·lar el número 2 de l’article 68 del reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat per Reial decret 828/1995, de 25 de maig, ja que l’expressió que conté (“quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considerarà adquirent al prestatari”) és contraria a la llei.
Aquesta Sentència, si es confirma, obre la porta a:
- Les noves constitucions d’hipoteca serà el banc qui assumeix el pagament de l’impost.
- Reclamar al banc l’Impost d’Actes Jurídics Documentats satisfet per nul·litat de la clàusula del contracte d’hipoteca.
- O la possibilitat de reclamar, en el termini màxim de 4 anys de prescripció, davant l’Agència Tributària, com a ingrés indegut, el pagament realitzat sense perjudici que aquesta ho reclami després al Banc.
Des de Lladó Grup Consultor, com a despatx especialitzat en reclamacions bancàries ens posem a la seva disposició per gestionar i reclamar, si escau, l’Impost d’Actes Jurídics Documentats indegudament satisfet.
Joan Lladó Chimenis
Advocat
[/av_textblock]
[/av_one_full]
