La planificació successòria constitueix el procés mitjançant el qual una persona analitza i determina el destí dels seus bens de forma organitzada i planificada, als efectes d’evitar conflictes el dia de demà entre els seus hereus i disminuir les despeses i la càrrega tributària associades a la transferència dels seus bens com a conseqüència de la defunció.
La mort és un fet natural del que ningú pot escapar. Encara i així, provoca una reacció emocional que fa que moltes persones siguin reticents a fer testament i morin sense haver determinat clarament la seva última voluntat, fet que origina conflictes entre familiars i beneficiaris fins el punt de provocar un veritable deteriorament de les relacions personals i tot perquè algú ha mort sense haver determinat la destinació dels seus bens.
Una adequada planificació en vida sobre el destí d’aquests bens i la seva correcta adjudicació als seus beneficiaris pot evitar la major part de problemes.
Els diferents casos que es poden plantejar en matèria successòria poden ser molt variats i dependre d’una sèrie de situacions, com ara l’estat civil de la persona, si viu o no en parella de fet, si té fills menors d’edat o majors d’edat, si ha estat casat més d’una vegada, si ha atorgat capitulacions matrimonials, si està casat en règim de separació de bens, si ja té atorgat o no un testament, si ha fet donacions, etc. Una adequada planificació successòria requereix analitzar totes aquestes situacions, els bens i/o passius que pugui tenir una persona i la destinació que els hi vulgui donar.
Si no es preveu el que passarà amb els bens, drets i deutes del causant, s’aplicaran les normes en matèria successòria previstes en les lleis vigents. Encara avui en dia hi ha qui creu, de manera totalment errònia, que a la seva defunció, els seus bens passaran al cònjuge o als seus descendents d’una manera automàtica, però si aquesta voluntat no ha quedat expressada en un testament, aleshores s’obrirà la successió intestada i s’aplicarà de manera obligatòria la llei vigent en matèria successòria. Per tant, molt millor que sigui un mateix qui decideixi la destinació del seu patrimoni.
Igualment, encara que una persona ja hagi atorgat un testament, si posteriorment han canviat les seves circumstàncies personals (era solter i s’ha casat, era casat i s’ha divorciat, ha tingut un fill, etc.) és convenient revisar-lo per si convingués atorgar-ne un de nou.
La planificació hereditària té els següents avantatges:
– Evitar conflictes entre els hereus, cònjuge i altres persones.
– Distribuir els bens en funció de la voluntat del testador de manera prèvia a la successió.
– Assegurar que es compleixi amb allò que s’ha acordat amb els hereus.
– Protegir els hereus d’eventuals deutes del causant.
– Assegurar la continuïtat de l’empresa familiar.
– Disminuir despeses i impostos en el moment de la successió.
És fonamental conèixer les possibles estratègies en matèria successòria per realitzar una adequada planificació de l’herència i d’aquesta manera evitar problemes el dia de demà pels successors i també en el si de l’empresa familiar. És imprescindible que el testador sàpiga quines possibilitats li ofereix l’ordenament jurídic successori, per adequar la seva voluntat successòria a la legalitat vigent.
Aquesta tasca prèvia de planificació hereditària beneficia testador i hereus, ja que aquests rebran el cabal relicte que va ser voluntat del testador, amb el menor cost fiscal i evitant el procés judicial. En aquest sentit, l’assessorament preventiu, legal i fiscal, esdevé imprescindible.
