El testament és la declaració per la qual una persona disposa el destí dels seus bens a favor d’un o més hereus i pot establir també llegats i altres disposicions per després de la seva mort.
El testament es pot fer davant de notari o de forma hològrafa. El testament notarial, que és el més usual, es por fer a partir dels 14 anys i pot ser obert (el testador diu la seva voluntat al notari i aquest redacta el testament) o tancat (el testador escriu el testament i el dóna al notari en un sobre tancat). El testament hològraf és aquell que està escrit a mà pel testador i que valdrà si hi fa constar el lloc i la data de l’atorgament i es presenta al jutge en el termini de quatre anys des de la mort del testador.
Els testaments poden anar des de la fórmula més senzilla (designar un hereu o diversos i les porcions per les que heretaran els béns) a més complexes (diversos hereus, les substitucions que hi pot haver entre ells, les distribucions del patrimoni que el testador vulgui fer, nomenament de legataris, nomenament de marmessors, etc.). Al marge del repartiment patrimonial, en el testament també s’hi poden realitzar altres manifestacions com ara designació de tutors, reconeixement filial, designació dels beneficiaris d’assegurances de vida, plans de pensions i instruments d’estalvi i previsió, etc. En qualsevol cas, el testament atorgat es pot modificar o revocar en qualsevol moment atorgant-ne un de nou i sempre valdrà l’últim.
A part del testament, existeixen dues altres figures per planificar la successió com són el codicil i la memòria testamentària, que en algunes ocasions, poden complementar el testament. El codicil és un instrument jurídic en virtut del qual el testador pot disposar dels bens reservats per disposar per via d’heretament, addicionar o completar alguna cosa del testament, reformar parcialment aquest testament, o bé a falta de testament, establir disposicions successòries a càrrec dels hereus intestats. El codicil s’ha d’atorgar amb les mateixes solemnitats externes que els testaments. Per la seva banda, la memòria testamentària, es un escrit manuscrit i signat pel testador, que fa referència a un testament atorgat anteriorment i en virtut del qual es poden ordenar disposicions que no excedeixin del 10% del caudal relicte del causant i que es refereixin a objectes personals, diner, joies, roba i aixovar o a les obligacions de poca importància a càrrec dels hereus o legataris. També es poden adoptar en la memòria testamentària previsions sobre la donació dels propis òrgans així como sobre la incineració o forma d’enterrament.
Finalment, existeix el document de voluntats anticipades o testament vital. Aquest és un document legal en què una persona major d’edat, capaç i que actua amb llibertat, manifesta instruccions sobre les cures i tractaments mèdics que vol rebre en cas que es trobi en una situació en què no pugui decidir per si mateixa o expressar lliurement la seva voluntat, nomena un o més representants i expressa les voluntats que tenen a veure amb la donació d’òrgans, enterrament o incineració entre d’altres. Perquè el document de voluntats anticipades tingui validesa cal formalitzar-lo mitjançant escriptura pública davant de notari o be fent una declaració davant de tres testimonis. És recomanable registrar el document en el Registre de Voluntats Anticipades amb la finalitat de que, si arriba el moment, pugui estar disponible pel centre mèdic i el seu equip de professionals.
Quan una persona mor, el primer que hem de fer és verificar si va fer o no testament. Amb la partida de defunció (que s’obté al Registre Civil de la població on va morir la persona) es pot obtenir el Certificat d’Últimes Voluntats, on constarà si existeix o no testament de la persona difunta. Si el difunt va fer testament, amb la partida de defunció i el certificat d’últimes voluntats podrem sol·licitar al notari que tingui dipositat aquest testament que ens expedeixi una còpia autèntica. Amb aquesta còpia autèntica és amb la que podrem prosseguir per acceptar l’herència.
Si no hi ha testament, la certificació serà negativa i ens conduirà a la necessitat de tramitar prèviament una declaració d’hereus abans de poder fer l’acceptació de l’herència. Si els hereus legals són els ascendents, els ascendents o el cònjuge vidu en cas de que el difunt no hagués tingut descendència, la declaració d’hereus es tramitarà davant de Notari, mentre que si ho fossin els parents colaterals (germans, nebots, cosins) s’haurà de tramitar davant del Jutge.
Com a conclusió, és evident que una herència amb testament és sempre més senzilla i menys costosa que una herència sense testament.