El Tribunal Suprem, en una Sentència del 26 de febrer, posa fi a una de les grans controvèrsies dels últims anys respecte a la retribució d’Administradors i Consellers de societats mercantils, i determina que no és suficient que la remuneració consti en el seu contracte.
La controvèrsia gira entorn de que els consellers poden realitzar diferents funcions per a la societat ja que poden participar en la presa de decisions sobre l’administració i funcionament de la companyia, comesa i “inherent” a la seva condició d’administradors i, per l’altre, poden portar a terme funcions de gestió ordinària que es dediquen específicament, com a autoritzats amb facultats àmplies per decidir sobre l’exercici de l’activitat empresarial. Seria el cas, per exemple, dels directors generals o de consellers que exerceixen funcions executius sectorials, com un conseller que a més realitza les funcions de director financer.
El Tribunal Suprem en la seva Sentència conclou que l’exigència que la remuneració dels consellers figuri en els estatuts socials i sigui decidida i controlada pels associats s’apliqui a tot tipus de remuneracions dels consellers i que la exigència de formalitzar un contracte aprovat per el consell d’administració en el qual es detallen les retribucions per les seves funcions executius, és un requisit afegit.