La factura simplificada és un dels documents més habituals que s’emeten o reben en els negocis. Però també és un document que genera dubtes, per ser un instrument capaç de reflectir de manera flexible algunes de les operacions més habituals.

La factura simplificada és un document que convé tenir clar quan pot o no utilitzar-se i com es pot modificar el seu contingut davant circumstàncies especials.

La factura simplificada és un tipus de factura semblant a una factura completa, però que es caracteritza per incloure un contingut menys extens i que només es pot emetre en aquells casos en els quals així ho determina la normativa..

Això és pel fet que, per les característiques d’alguns negocis com la seva pròpia dinàmica, elaborar una factura completa en cada operació de venda és complicat. Pel que, la normativa permet a alguns tipus de negocis emetre factures simplificades, tenint la mateixa validesa que una factura completa.

La primera diferència destacable entre una factura completa i una factura simplificada és el contingut, pel fet que en la factura simplificada no consten, ni les dades del client ni la base imposable de l’IVA i ni la quota repercutida.

I altres diferències importants entre aquests dos tipus de documents serien:

• l’import màxim de la factura pel qual es poden emetre,
• les operacions excloses i,
• la deducibilitat de l’IVA que conté.

Així com, en la factura no existeix un import màxim per a la seva emissió, en la factura simplificada sí que existeix un import màxim a partir del qual no es pot emetre la factura.

I és que la factura simplificada es pot emetre quan les operacions no superin les següents quantitats:

• 400 euros IVA inclòs, com a regla general.
• 3.000 euros IVA inclòs en el cas de determinades activitats com, per exemple, vendes al detall, serveis d’hostaleria i restauració, perruqueries i salons d’estètica, etc.

Existeixen una sèrie d’operacions que no poden documentar-se amb una factura simplificada com són:

• Lliuraments intracomunitaris de béns.
• Vendes a distància de béns lliurats a Espanya des d’un altre estat membre i subjectes a l’IVA espanyol.
• Operacions en les quals el proveïdor que emet la factura no està establert en territori espanyol i es produeixi la inversió del subjecte passiu.
• En aquelles operacions no localitzades en territori espanyol en les quals el proveïdor o prestador del servei sí que estigui establert en ell.

La factura simplificada no permet a qui la rep la deducció de l’IVA que inclou perquè per a això, és necessari que constin totes les dades que formen la factura completa.

Les factures simplificades poden ser emeses per professionals o empresaris. Sempre que sigui vàlid el format i que s’apliqui per a documentar alguna de les operacions per als quals està permès emetre una factura simplificada.

Les dades obligatòries que hem d’incloure en una factura simplificada són:

• Número de sèrie de la factura.
• Data d’emissió de la factura. Si la data d’operació és diferent, cal incloure-la també.
• Dades fiscals de l’emissor: Nom, NIF i direcció fiscal.
• Identificació del producte o servei prestat.
• Tipus d’IVA aplicat. Si hi ha diversos tipus d’IVA, cal especificar-los per separat juntament amb la base imposable de cadascun.
• Import total.

Recorda que el més recomanable és confiar en l’assessorament d’un assessor comptable i fiscal, com disposem a Lladó Grup Consultor, per a una correcta presentació emissió i comptabilització de les teves factures.