Els termes i condicions de les xarxes socials i aplicacions mòbils s’han arribat a convertir en veritables lleis virtuals de les grans multinacionals tecnològiques que, en molts casos, s’enfronten amb les lleis nacionals i supranacionals.
L’últim cas va ser el conflicte entre Facebook i Alemanya l’estiu passat, quan l’Autoritat de Protecció de Dades d’Hamburg va determinar que la xarxa social, que pretenia aplicar la seva regulació de noms reals, “no podia canviar, eliminar o bloquejar els comptes amb pseudònims o àlies dels usuaris alemanys, ni sol·licitar que aquests s’identifiquessin per utilitzar-los, ja que anava en contra de la legislació alemanya sobre privacitat”.
I tot i que Facebook va realitzar canvis per suavitzar aquesta política interna, el Tribunal Administratiu d’Hamburg ha acabat donant la raó a aquesta plataforma. La justificació davant d’aquesta resolució és que, “a Europa, Facebook es gestiona des de la seva filial irlandesa, de manera que la legislació d’aquest país -que va acceptar aquesta política de noms reals- sempre tindrà prioritat sobre la normativa alemanya”.
A més d’aquest cas, la xarxa social també ha acabat davant els tribunals en altres ocasions, com per exemple a França per les “clàusules abusives” en les seves condicions de servei generals, o a Alemanya, per l’opció de cerca d’amics a Facebook.
I és que en el context actual, les noves empreses 2.0 fan front dia a dia a conflictes jurídics, però al mateix temps, faciliten que la legislació avanci cap a una adaptació a la nova realitat del segle XXI.
