La Fiscalia General de l’Estat ha publicat l’esperada Circular (1/2016) en la qual analitza la responsabilitat penal de les persones jurídiques d’acord amb la reforma del codi penal que va entrar en vigor el passat mes de juliol (Llei Orgànica 1/2015).
Aquesta Circular inclou instruccions als fiscals per valorar l’eficàcia dels plans de compliance o compliment normatiu en les empreses. Després de la reforma, aquests plans es configuren com un eximent de la responsabilitat penal de les persones jurídiques i, per tant, és important que les empreses coneguin quines seran les directrius que la Fiscalia tindrà en compte per aplicar o no aquesta eximent.
Control eficaç
La Circular indica que “els programes de control constitueixen una referència per mesurar les obligacions de les persones físiques amb majors responsabilitats en la corporació, com indicava la Circular 1/2011. Però serà la persona jurídica la qual haurà d’acreditar que aquests programes eren eficaços per prevenir el delicte “.
No són una “assegurança”
La circular també realitza apunts sobre els programes de compliment normatiu que estan posant en marxa les empreses: “Moltes empreses s’han dotat i es dotaran de complets i costosos programes amb l’única finalitat d’eludir el retret penal, però més enllà de la seva adequació formal als requisits que estableix el Codi Penal, aquests programes no poden enfocar-se a aconseguir aquest propòsit sinó a reafirmar una cultura corporativa de respecte a la llei, on la comissió d’un delicte constitueixi un esdeveniment accidental i l’exempció de pena, una conseqüència natural de aquesta cultura”. D’una altra manera, adverteix el Ministeri Públic, “es corre el risc que en el si de l’entitat els programes es percebin com una mena d’assegurança enfront de l’acció penal”, afirma.
Segons explica la Fiscalia, “els programes han de ser clars, precisos i eficaços i, per descomptat, redactats per escrit. No n’hi ha prou amb l’existència d’un programa, per complet que sigui, sinó que haurà d’acreditar la seva adequació per prevenir el delicte concret que s’ha comès, havent de realitzar per a tal fi un judici d’idoneïtat entre el contingut del programa i la infracció. Per això, els models d’organització i gestió han d’estar perfectament adaptats a l’empresa i als seus riscos concrets”.
Compte amb “copiar” els programes
La Circular adverteix també a les empreses que no realitzin copy/paste dels programes de compliment, donant per fet que amb això l’empresa ja compleix.
Oficial de compliment
Respecte a l’oficial de compliment normatiu o compliance officer, la Circular indica que “ha de ser necessàriament un òrgan de la persona jurídica, el que facilitarà el contacte diari amb el funcionament de la pròpia corporació. Això no implica que aquest òrgan hagi d’exercir per si sol totes les tasques que configuren la funció de compliment normatiu, les quals poden ser realitzades per altres òrgans o unitats diferents a l’específic de compliment normatiu, com la unitat de riscos, la unitat de control intern, el servei de prevenció de riscos laborals o el de prevenció del blanqueig”. I afegeix que “l’essencial serà que hi hagi un òrgan supervisor del funcionament general del model, que haurà d’establir clarament el responsable de les diferents funcions i tasques”.
Responsabilitat penal del “compliance officer”
La Fiscalia entén que “l’oficial de compliment normatiu, pot amb la seva actuació delictiva, transferir la responsabilitat penal a la persona jurídica ja que està inclòs entre les persones que ostenten facultats d’organització i control dins de la mateixa”. A més, “pot ser una de les persones que a l’ometre greument el control del subordinat permet la transferència de responsabilitat a la persona jurídica. En aquest supòsit, l’omissió pot portar-lo a ser ell mateix penalment responsable del delicte comès pel subordinat”.
En tot cas, recorda que “si l’oficial de compliment omet les seves obligacions de control, la persona jurídica en cap cas quedarà exempta de responsabilitat penal”.
Petites empreses
I pel que fa a les petites empreses, la Fiscalia ja avança que “extremaran la prudència en la seva imputació”, ja que la seva estructura organitzativa no pot comparar-se amb la de les empreses amb una organització més complexa.
Així doncs, segons indica la Circular, podran demostrar el seu compromís ètic mitjançant una adaptació raonable a la seva pròpia dimensió dels requisits formals, que els permeti acreditar la seva cultura de compliment normatiu.
Imatge: www.abc.es
