El dret a les vacances està reconegut per totes les declaracions universals de drets i garanteixen un descans anual obligatori i retribuït, no tenint cap recorregut les vacances opcionals. L’article 40.2 de la Constitució Espanyola garanteix el descans necessari dels ciutadans, així com l’Estatut dels Treballadors (art. 38, descans anual no inferior a 30 dies naturals), Estatut de l’Empleat Públic (art. 50.1, descans anual de 22 dies hàbils) i l’Estatut del Treballador Autònom (art. 14.1, un descans anual de 18 dies hàbils).
Les vacances no es poden compensar amb una retribució, ni superposar-se a situacions d’incapacitat del beneficiari, per malaltia, accident, maternitat, etc … És una de les previsions que permet al treballador conciliar la seva vida laboral amb la vida personal i familiar i constitueixen un dret irrenunciable per al treballador i, per tant, no són voluntàries en el sentit que no pot substituir-se el dret a vacances per la compensació de dit període en diners.
Una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir que “Els treballadors han de poder gaudir d’un descans efectiu, en nom d’una protecció eficaç de la seva seguretat i de la seva salut”.
A nivell organitzatiu, les vacances han de ser fixades amb temps entre empresari i treballadors per a una correcta organització de la feina i que les necessitats de producció siguin ateses.
Bones vacances.
Joan Lladó
Advocat
