La solvència financera és un terme que es defineix com la capacitat d’ un agent econòmic per respondre davant les seves obligacions financeres, és a dir, la seva capacitat per retornar els deutes que ha contret o planeja contreure.

Es tracta d’un indicador fonamental per conèixer la situació econòmica d’ empreses i famílies i garantir la seva viabilitat a llarg termini. A més, tenir una bona solvència permet accedir a nou finançament en millors condicions, ja que les entitats bancàries assumeixen que els agents solvents tenen un menor risc d’impagament dels seus préstecs.

La solvència és, en essència, un concepte comptable. Si el valor dels actius d’ una empresa o d’ una família és superior al seu passiu o deutes, estarà en situació de solvència. Altrament dit, si el seu patrimoni net és positiu, en principi no hauria de tenir problemes financers. En aquest sentit, a més de tenir en compte el tenir un patrimoni net positiu, hem de sincronitzar la liquiditat dels nostres actius amb el calendari de pagaments dels nostres deutes per poder atendre adequadament les nostres obligacions en les dates previstes.

Davant aquesta definició està la insolvència financera, situació en la qual els passius d’una empresa són superiors als seus actius (o bé, el seu patrimoni net és negatiu). En aquest cas, l’empresa s’enfrontaria a una situació de fallida tècnica.

En realitat, hi ha diferents indicadors que mesuren la solvència financera  d’una empresa, tot i que només alguns poden ser aplicables a les finances d’una família.

• Ràtio d’ endeutament, es calcula dividint el total dels deutes entre el patrimoni net. S’assumeix que valors per sobre del 0,60 indiquen que l’empresa està molt endeutada.
• Ràtio d’endeutament a llarg termini, consisteix a dividir els deutes i obligacions que una empresa té amb tercers i que ha de retornar a llarg termini (passiu no corrent) entre el patrimoni net. Igual que la ràtio d’endeutament, s’assumeix que valors entre 0,40 i 0,60 són assumibles per a una empresa.
• Ràtio de solvència, resulta de dividir el total de l’actiu entre el total del passiu exigible. El resultat ideal d’aquesta ràtio és d’1,5.
• Ràtio palanquejament financer, es calcula dividint l’actiu entre el patrimoni net. Com més gran sigui el resultat d’aquesta ràtio, menor és la capacitat de l’empresa per finançar la seva inversió amb el patrimoni net, depenent més de finançadors externs.