Un Concurs de Creditors és un procediment que se segueix davant el jutge i s’origina quan una empresa no pot fer front a la totalitat de les seves obligacions. Amb ell es buscarà, d’una banda, satisfer l’interès dels creditors (cobrar els seus crèdits) i, per un altre, el de l’empresa concursada (sortir d’aquesta situació sense cap responsabilitat).

Per tant, un Concurs de Creditors fa referència a un procediment legal que s’inicia quan un patrimoni (personal o empresarial) es troba en una situació d’insolvència.

La insolvència és la incapacitat per a fer front a la totalitat de les obligacions de pagament. Pot referir-se a una situació transitòria o definitiva.

La Llei presumeix que el deutor coneix que es troba en estat d’insolvència en els següents casos:

• L’existència d’una prèvia declaració judicial o administrativa ferma d’insolvència.
• L’existència d’un títol pel qual s’hagi despatxat manament d’execució o constrenyiment sense que de l’embargament haguessin resultat béns lliures coneguts bastants per al pagament.
• L’existència d’embargaments per execucions que afectin d’una manera general al patrimoni.
• El sobreseïment generalitzat en el pagament corrent de les obligacions.
• El sobreseïment generalitzat en el pagament de les obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; el de les quotes de la seguretat social i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període, o el dels salaris i indemnitzacions als treballadors i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.
• L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa de les seves bienes. No obstant, aquestes presumptions admeten prova en contra.

El concurs de creditors, quant a situació judicial, no distingeix si la insolvència és transitòria o absoluta, però, des del punt de vista econòmic convé la seva diferenciació.

Serà competència per a decidir sobre la presentació de la sol·licitud de concurs, l’òrgan d’administració o de liquidació de l’empresa. És a dir, l’administrador únic, els administradors mancomunats, qualsevol dels administradors solidaris, el consell d’administració, el liquidador. etc.

També podran sol·licitar la declaració de concurs de la seva empresa, els socis que siguin personalment responsables dels deutes de l’empresa.

Sí. El deutor haurà de sol·licitar la declaració de concurs si es troba en estat d’insolvència.

A més en aquesta sol·licitud s’ha d’expressar si la situació d’insolvència és actual o imminent.

La situació d’insolvència és transitòria si, mitjançant l’ajornament de part (o la totalitat) dels venciments de les obligacions, aquestes poden arribar a atendre íntegrament.

Es tractaria d’una situació de falta de liquiditat o insolvència en el curt termini.

En aquest cas, atès que l’actiu té un valor superior al de les obligacions pendents de pagament, la seva liquidació permetrà atendre aquestes íntegrament.El patrimoni es troba en suspensió de pagaments. Es fa necessari arribar a un acord entre deutor i creditors (conveni) per a determinar com es farà el pagament d’aquestes obligacions (fraccionament de pagament, venciments dilatats, quitació o espera, etc.) que es podran atendre íntegrament.

La situació d’insolvència és definitiva quan l’actiu té un valor inferior al de les obligacions pendents de pagament. En aquest cas, l’ajornament de part (o la totalitat) dels venciments no és suficient per a atendre aquestes obligacions.

Una situació d’insolvència definitiva és conseqüència d’un desequilibri patrimonial insalvable en el qual les obligacions contretes (passiu) superen els béns i drets (actiu).