Perquè Hisenda pugui imposar sancions ha d’haver-hi una conducta dolosa o culposa per part del contribuent (és necessària una conducta que mereixi un retret). Per tant, poden sancionar-se actuacions amb un ànim de defraudar, fins i tot a aquelles en les quals ha hagut una simple negligència o falta de cura en el compliment de les obligacions fiscals. Però si no existeixen aquests elements subjectius, no pot haver-hi sanció.
Quan Hisenda l’imposi una sanció, necessàriament ha d’incloure les raons que la porten a concloure que existeix dol o culpa, i és aquí on moltes vegades l’Administració comet errors, amb fonaments i arguments genèrics i no concrets, sent insuficients per motivar la sanció.
Hisenda ha d’analitzar les diferents interpretacions de la norma i fer una valoració raonable que fonamenti la sanció.
Si és el cas, verifiqui que la sanció es fonamenti en un “Judici de Culpabilitat” raonable.
Si recorre la sanció i Hisenda no li fa cas (no és estrany), interposi un recurs al Tribunal Econòmic Administratiu Regional.
Josep Cid Dacosta
Socio – Economista
