Arran de l’aprovació del nou reglament de successions, s’ha registrat un canvi radical en el tractament jurídic de les herències a Europa.
Els ciutadans europeus que resideixen fora del seu país d’origen disposen a partir d’aquest any de molta més llibertat en el moment de planificar la seva successió, doncs s’ha modificat de manera radical el tractament jurídic de les herències a Europa. En el moment de determinar la llei aplicable a la successió, el nou Reglament Europeu sobre Successions, núm 650/2012, permet triar entre acollir-se a la legislació del país de residència o a la llei del país d’origen.
Es tracta d’una normativa amb forta transcendència, ja que l’herència és un dels tràmits jurídics més habituals que un ciutadà realitza al llarg de la seva vida, i per tant, afectarà a milions de ciutadans ja que la lliure circulació de persones a la Unió Europea propicia el creixement exponencial a Europa del nombre de residents fora del seu país d’origen.
Actualment, degut a que milers de ciutadans del nord d’Europa traslladen la seva residència prop del Mediterrani quan arriben a la jubilació, el nombre de defuncions de ciutadans europeus lluny del seu país d’origen augmenta, el que implica les corresponents conseqüències jurídiques a efectes successoris.
Fins al moment, en matèria successòria, els estrangers que morien al nostre país estaven sotmesos a les lleis aplicables en el seu país d’origen, però des de l’agost de l’any passat s’estableix com a llei aplicable a la totalitat de la successió la llei de l’estat on es situa la seva residència habitual en el moment de la defunció.
No obstant això, encara que per defecte la normativa a aplicar en matèria de successions serà la del país de defunció, aquest nou reglament (aplicable a tots els països de la UE excepte Regne Unit, Irlanda i Dinamarca), permet també que el causant designi expressament, com a llei aplicable, la llei de l’estat de la seva nacionalitat, en el moment de fer l’elecció, o en el moment de la defunció.
Per tant, el desconeixement del nou reglament pot ocasionar un incompliment de la voluntat del testador si s’ignora que ara s’aplicarà la llei del seu lloc de residència habitual, llevat que es triï expressament una altra opció.
El que és rellevant, doncs, és que la nova regulació permet triar entre la llei vigent del país en què es resideix i la llei del país del que s’és nacional, podent així decantar-se per la que aporti més beneficis a efectes successoris.