Les imatges preses per càmeres de vídeo vigilància serviran com a prova per acomiadar un treballador. Aquestes gravacions efectuades en el lloc de treball són ja una prova fefaent en els Tribunals del Social per causes d’acomiadament.
Una última sentència del Tribunal Suprem estableix com a criteri definitiu que les imatges obtingudes amb una càmera de vídeo instal·lada en un lloc de treball són vàlides com a prova per justificar l’acomiadament d’un empleat, encara que aquest no hagi donat el seu consentiment explícit per a la gravació. Només cal que els treballadors i els seus respectius representants laborals hagin estat informats de la presència de les unitats de filmació, i de la seva ubicació, a títol orientatiu, per la simple existència dels cartells corresponents.
No cal cap document que acrediti el consentiment exprés de l’empleat a ser gravat, ni traslladar per escrit la informació sobre la instal·lació de càmeres. A més el mateix Estatut dels Treballadors determina en el seu article 20 que “l’empresari pot adoptar les mesures que consideri més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració a la seva dignitat humana, i tenint en compte la capacitat real dels treballadors disminuïts, si escau”.
Joan Lladó Chimenis
Advocat
