El que de vegades un jove no s’atreveix a dir als seus pares, sí acaba arribant a les xarxes socials. Un crit, aparentment sord, però que ‘escolten’ milers d’usuaris a la Xarxa. Pot ser una forma d’esquivar la por del cara a cara, però també pot ser que els joves d’avui dia entenguin que és l’única via per demanar ajuda o expressar els seus sentiments, al cap i a la fi, han nascut amb un ‘smartphone’ i, pràcticament, piulant desde la sortida del ventre de la seva mare.
L’ús que fan de les xarxes, amb missatges en els seus perfils o en els perfils dels seus amics, poden mostrar els seus hàbits de comportament i, en definitiva, ajuda a detectar a temps possibles perills o situacions difícils per les quals estiguin passant.
És, per tant, necessària una major vigilància sobre l’ús que fan els joves de les xarxes socials? On està la línia que separa protecció de privadesa? Ha d’arribar la vigilància a escoles i universitats?
MORT I VIOLACIÓ A TRAVÉS DE PERISCOPE
Una de les aplicacions de moda, Periscope, ha tingut la protagonista de dues notícies recents que han posat els pèls de punta a tothom, però, especialment, a molts pares. Una d’aquestes notícies ha estat el suïcidi d’una jove francesa de 19 anys que ella mateixa va retransmetre a través d’aquesta aplicació mòbil, propietat de Twitter. Durant aquesta emissió en directe, la jove va confessar que havia estat violada.
Es podia haver-hi fet alguna cosa? Es podia haver evitat la seva mort? Hi havia usuaris veient com narrava la seva història fins que va decidir acabar amb la seva vida tirant-se a les vies del tren. Periscope compta amb una adreça de correu electrònic per a emergències, però ho saben els usuaris? La segona notícia, també esborronadora, ha estat la retransmissió en ‘streaming’ que va fer una jove de la violació d’una amiga a Estats Units. Mateixes preguntes, mateixa falta de respostes. Periscope ha explicat que aquest tipus de contingut explícit i violent no està permès en l’aplicació i que aquesta no es va crear per a aquestes finalitats. No obstant això, el volum ingent de vídeos que es puja diàriament a la ‘app’ i un sistema automatitzat imprecís fan que sigui, pràcticament, impossible evitar que es colin aquestes retransmissions -sense entrar que, fent-ho, s’obriria el debat de fins a on arriba la llibertat d’expressió-.
SNAPTRENDS, EL ‘SOFTWARE’ QUE ET LLEGEIX
“Ningú m’estranyarà”. És la frase que va fer sonar les alarmes en el sistema d’escoles públiques del comtat d’Orange, a Florida (Estats Units). Correspon a una estudiant. Aquesta la va escriure a les seves xarxes socials i un ‘software’ va ser capaç de detectar el perill.
El ‘software’ en qüestió es diu Snaptrends i la seva funció és la de monotoritzar els continguts públics de les xarxes socials dels estudiants i escanejar-los en la recerca de possibles paraules que indiquin algun tipus de perill, assetjament cibernètic o atac.
Gràcies a ell, i a l’alerta que va llançar sobre aquesta frase, els responsables del col·legi en el qual estudiava la menor van revisar altres publicacions seves i van descobrir que, en realitat, feia ús de dos perfils. En un d’ells es mostrava com una persona feliç, mentre que en l’altre manifestava tendències i pensaments suïcides.
Va ser llavors quan l’escola es va posar en contacte amb la Policia i aquesta, al seu torn, amb la família, que no estava al corrent del que passava amb la seva filla.
SEGURETAT VS PRIVADESA
Igual que Snaptrends, existeixen altres programes que monotorizen i vigilen els perfils socials d’escolars i universitaris. Safe Outlook Corporation i Geo Listening són solament dos exemples més.
A Estats Units, malgrat que no existeix una legislació nacional, és una tendència a l’alça en alguns estats. A Florida, per exemple, existeix des de 2013 una llei que permet a les escoles revisar els correus electrònics i publicacions en xarxes socials dels estudiants, sempre que els seus pares o companys alertin d’una possible situació de ciberacos.
L’explicació de l’increment de l’ús d’aquestes eines la trobem que les xarxes socials han passat a ser un dels canals en els quals es registra major nombre d’assetjaments i amenaces, i també peticions d’ajuda, en casos de nens i adolescents.
No obstant això, malgrat que la fi última d’aquest tipus de ‘software’ de vigilància és aplaudit, la seva utilització implica per a molts deixar la privadesa a un costat. Ha de, en aquests casos, prevaler la seguretat?
Molts pares consideren que el paper de les escoles ha de limitar-se a educar, mentre que uns altres creuen que la protecció i el vetllar per la seva seguretat ha de ser un rol compartit, ja que bona part del seu temps ho passen entre parets de col·legis i universitats.
