El dret a l’oblit afecta als buscadors i no a les hemeroteques. El Suprem protegeix la recerca específica davant l’accés a la informació.
El dret a l’oblit digital empara l’adopció de les mesures tècniques necessàries per evitar que les dades personals puguin estar indexades als buscadors d’Internet, però no pot passar el mateix amb els motors de recerca interna de les hemeroteques digitals. No es pot exigir l’eliminació de les dades personals presents del codi font de l’article o noticia, tal i com estableix el Tribunal Suprem.
En el cas que s’ha portat a judici, els demandants exigien a un mitjà de comunicació que adoptes les mesures tècniques necessàries perquè quan introduïssin el seu nom en els buscadors, no aparegués relacionada una noticia de fa anys vinculada amb un delicte de tràfic de drogues. A més, sol·licitaven la supressió de les seves dades en el codi font.
El mitjà de comunicació argumenta que els fets recollits a la noticia, incloent el nom dels afectats, eren veraces i tenien interès públic, pel que estan emparats per la llibertat d’informació.
Aquesta sentència atribueix a les hemeroteques digitals, en virtut de llibertat d’informació, una protecció menys intensa que a la publicació e noticies d’actualitat.
Per això, la sentencia confirma la condemna al mitjà de comunicació que adopti les mesures tecnològiques necessàries per evitar que la informació pugui ser indexada pels buscadores, però considera excessives la resta de pretensions.