Els virus cada vegada són més sofisticats i el cost dels atacs sobrepassa als 350.000 milions d’euros. Davant l’absència de fronteres digitals, els experts recomanen la creació d’un organisme internacional i més col·laboració entre països per reforçar la ciberseguretat i fer front a aquestes amenaces.
Les empreses cada vegada són majors, i ninguna pot protegir-se completament davant tots els atacs (els costos serien massa alts). Què poden fer? Sense descuidar la protecció d’una altre, seleccionar la informació més sensible, la més valuosa i blindar-la.
“…seleccionar què és el que més els interessa protegir i centrar els seus esforços en això” (Dominik Bark, director de línies financeres de Zurich Global Corporate).
“… els costos per una empresa serien tan elevats que no podria assumir-los. La seva única opció és seleccionar aquella informació que és vital protegir i ocultar-la” (Martin Borrett, enginyer de IBM).
A Internet no hi ha fronteres. Això suposa una gran oportunitat per la gent que vol lucrar-se. És necessari crear un organisme supranacional perquè en el ciberespai els límits són més difusos que en els mapes polítics. La fragmentació del món físic dificulta que els Governs col·laboren i comparteixen informació sobre les seves amenaces i els atacs que pateixen.
Els hackers ja no sols ataquen dispositius. A principi d’any, Alemanya va reconèixer que un virus va paralitzar i danyar greument uns alts forns en la regió del Ruhr. Així doncs, la creixent digitalització també afecta a la vida industrial. És el deteriorament d’alguna cosa material causat per un virus. La ciberseguretat és comença a tenir en compte per calcular el nivell de risc financer de les empreses; la ciberseguretat no és un fenomen aïllat. Els drons, o la impressió 3D, estan ampliant el risc a Internet i les normatives vigents resulten insuficients per garantir la seguretat de l’estructura cibernètica del món.
Es recomana la creació d’un consell de ciberestabilitat per enfortir les institucions globals i la creació d’un sistema d’alerta cibernètica basat en el sistema de treball de la Organització Mundial de la Salut (OMS) per millorar la gestió de la crisis i s’encoratja al sector privat a participar a l’intercanvi d’informació.
