El TS ha establert com a doctrina jurisprudencial que en cas d’absència de pacte en contrari, el venedor que aboni l’IBI podrà repercutir-ho sobre el comprador, en proporció al temps en què cadascuna de les parts hagi ostentat la titularitat de l’immoble i pel temps que ho sigui.
Aquest posicionament doctrinal trenca amb el criteri que li correspon pagar, íntegrament l’IBI, a la part que sigui titular de l’immoble venut el dia 1 de gener, data en la qual es reporta l’Impost. Sembla que el TS recull una doctrina de racionalitat en considerar que l’IBI es pagui de forma proporcional entre el venedor i el nou propietari.
Per això ha de recomanar-se que, davant d’una operació immobiliària, entre altres qüestions, s’ha de determinar clarament en el contracte d’arres previ i en la pròpia escriptura que forma se satisfarà l’IBI i, per tant, una variable més a negociar ja que en cas de no haver-hi pacte i, segons aquest posicionament del Tribunal Suprem, a falta de pacte el venedor podrà repercutir l’IBI, en proporció als mesos de l’any en curs de propietat de la finca, a la part venedora i nou titular de la finca transmesa.
