Hi ha vídeos, com el conegut per la seva frase “...s’ha matao Paco“, que s’han fet virals i que han gaudit d’una gran popularitat durant els últims anys gràcies a la reproducció a les diferents finestres de difusió, donada la possibilitat de poder compartir continguts a les xarxes socials o a través d’aplicacions de missatgeria i fins i tot inclús l’aparició en programes de televisió gràcies a les plataformes com YouTube.
Avui en dia qui més i qui menys disposa d’un dispositiu de gravació d’imatge i àudio de qualitat pràcticament de qualitat HD a la seva butxaca; i la creació i difusió de continguts a Internet per part de particulars es multiplica dia a dia.
La professionalització progressiva de moltes activitats amb base digital és ja una realitat i termes com “youtubers”, “bloggers“, “community managers“, ja ens són familiars.
Sens dubte, la majoria de persones que s’inicien en les professions digitals no són conscients de les implicacions legals que suposa aquesta allau de generosa creativitat, sobretot en termes de gestió de drets i la seva traducció directa a termes econòmics.
Del citat vídeo s’han realitzat multitud de transformacions d’aquest, que han portat a terme a obres derivades tals com parodies, GIFS, vídeos composts o “memes” i aquests, a la vegada, s’han anat publicant, transmetent i reproduint en diversos mitjans de comunicació, en diferents suports i sense una limitació geogràfica, generant una sèrie d’ingressos econòmics que l’autor del vídeo – o el subjecte els drets del qual s’exploten – no estan rebent. Al final, en la cadena de difusió, l’únic ingrés econòmic que rep l’autor és l’ingrés per publicitat de YouTube.
Però, imaginem el cas contrari: creem un vídeo que es converteix en viral, però resulta que el fem sense obtenir els corresponents consentiments o llicències d’ús dels subjectes o elements que apareixen en ell o que s’utilitzen. Aquest podria ser el cas del youtuber MrGranBomba en el vídeo que anomena “cara anchoa” a un repartidor. En ell s’utilitza la imatge i la veu d’aquest últim sense el seu consentiment, així com una marca sense l’autorització del seu titular. El youtuber haurà d’afrontar una sèrie de responsabilitats legals per la difusió d’aquest vídeo, que bé hagués pogut evitar d’haver sabut com gestionar tots els permisos i llicències.
En el cas de “S’ha matao Paco” tots aquests drets els ha gestionat la cadena de televisió que va produir el programa del qual es va obtenir l’extracte; i aquest haurà blindat pertinentment tota la cadena de drets i a cada un dels afectats, abonant en el seu cas les quantitats pactades amb cadascú, però… què succeeix si som nosaltres, com usuaris individuals, els que pugem el nostre vídeo i es converteix en el nou viral del moment? Com ens blindem per rebre la remuneració que ens correspon en cada cas i per cada concepte?
La conclusió és clara: hem de començar a regular aquest nou escenari, reconeixent els diferents drets que entren en joc, facilitant la correcta gestió de cadascun dels diferents permisos i llicències necessàries i establir mecanismes que garanteixin que els titulars de cada un dels drets en joc tenen la compensació que els correspon.
