Quan parlem d’economia col·laborativa tendim a pensar en el futur, quan la veritat és que és una cosa que ja està més que instal·lada en les societats europees, inclòs en l’espanyola. Encara que amb camí per recórrer: la legislació i fins i tot la pròpia definició del que és l’economia col·laborativa segueixen en l’aire.
Definida pels experts com l’intercanvi d’actius infrautilitzats o en desús entre parells a través de plataformes o bases tecnològiques. Alguns exemples són el lloguer d’habitatges que una persona no utilitza, l’ús del cotxe d’un altre conductor per la ciutat o la possibilitat de vendre o comprar accions de plataformes sense comissió.
Aquesta alternativa sorgeix davant un sistema econòmic longeu, qui ha rebut crítiques per la seva dificultat per satisfer les demandes dels consumidors en una era marcada pel digital.
Parlar d’economia col·laborativa implica parlar de transformació, de les formes, els models de negoci, els costos, les plataformes… On els proveïdors i clients prenen el protagonisme, enaltint els valors socials.
Josep Francesc Valls, professor del Departament de Màrqueting de ESADE, sosté que l’economia col·laborativa suposa “un canvi radical en el qual les tecnologies han liderat models de negoci rupturistes”. “La seva tendència serà de llarg impacte”.
Tipologia d’economia col·laborativa
En general es parla de 6 grans models d’economia col·laborativa:
1. El Marketplace P2P: l’intercanvi entre iguals en una plataforma
2. El pagament d’una comissió (fee) per servei, com LetsBonus: l’empresa pren un fee i promou el consum amb la seva activitat.
3. Model Freemium: s’ofereix un servei bàsic sense cost que, al seu torn, permet accedir a una millora en el mateix amb més funcionalitats, previ pagament.
4. Gestió i desenvolupament de marques blanques.
5. Reciclatge o reutilització de béns no desitjats.
6. Sistema de membréssiu on els ciutadans s’inscriuen en plataformes on poden optar a descomptes i promocions.
Amb aquest canvi a les bases de l’economia es fa un ús racional dels recursos, alhora que es potencia la limitació del consum. Les empreses han d’estar preparades per innovar de forma constant i una estructura laboral flexible per ajudar a avançar de forma autònoma.
Sector en auge
Actualment a Espanya operen unes 400 empreses comptabilitzen des de Sharing Espanya. Calcular el volum de negoci que generen és difícil, per això aporten altres dades on mostren el creixement del sector, desvetllant, per exemple, que es crea una startup a l’àrea de fintech cada 3 dies, sent aquest un dels sectors amb major impuls.
Modificació de tots els sectors
Uns referents mundials que ens vénen a la ment en parlar d’economia col·laborativa són AirBnb i Uber, treballant per tot el planeta, però a nivell local sorgeixen desenes d’alternatives.
Encara que els experts no aposten per monopolis sí coincideixen que els grans dominaran el mercat. “Qui copeja primer, copeja dues vegades” diu Valls.
On la tendència és a la concentració amb la creació de plataformes globals, un altre futur escenari podria ser el de mercats fragmentats, on les startups tindrien difícil créixer, tenint com un dels seus objectius el ser absorbides.
Aquesta extensió de les empreses d’economia col·laborativa no implica que en el camí no es donin actituds reprovables, doncs qualsevol aprofita els forats de la legalitat per obtenir major benefici. Almenys això és el que crítics destaquen sobre la falta de regulació. En el cas de AirBnb se li acusa de pagar impostos mínims a les ciutats que opera, i és que al no conèixer-se les xifres de negoci de les grans del consum col·laboratiu, no estan obligades a fer-les públiques, ja que no cotitzen. Els Detractors creuen que gràcies a aquesta falta de transparència evadeixen impostos, igual que els usuaris que renten serveis sense llicència.
D’altra banda es critica certa traïció a les bases de l’economia col·laborativa. Valors com compartir, ajudar o millorar el sistema no quadren amb buscar pagar impostos mínims com qualsevol multinacional. “Es prenen valors corporatius en va”. “Han de pagar els seus impostos allà on treballen”
La legislació peca de lentitud
Segons Valls “portem molts anys d’economia col·laborativa, necessitem que el poder públic estableixi les normatives, que s’avancin i que no esperin deu anys per legislar”. “S’està retardant excessivament en perjudici dels antics i en benefici dels nous”. Encara que existeixen visions contràries, on la llei no està feta per protegir al consumidor, sinó a l’actor ja establert perjudicant a qualsevol nou actor.
La CE és conscient de la importància de donar els passos amb seguretat: “la incertesa sobre els drets i obligacions dels usuaris i proveïdors podrien convertir-se en un obstacle considerable en el creixement de l’economia col·laborativa”, concloïa al gener. Es preveu que al juny la CE es pronuncia sobre el paper de les plataformes digitals en el marc del Mercat Únic Digital i que a l’estiu present les guies per a l’aplicació de la llei vigent en l’economia col·laborativa.
En termes generals, actors i associacions aposten per la convivència. Amb el ritme de la legislació i els problemes que això comporta, els actors tradicionals són els grans perjudicats, motiu pel que demanen un marc comú i requeriments en la competència.
L’economia col·laboratives el present i futur, encara que queda molt per acabar de polir i treure-li profit sense perjudicar a tercers.
