Internet és global però la justícia no ho és, diu un membre de l’Associació nacional de taxadors i Perits Judicials Informàtics en un article de la premsa.
Perquè ho diu?. S’estan produint noves estafes molt sofisticades a les empreses, pels ciberdelinqüents, que fan un seguiment de les comunicacions entre empreses com per exemple un proveïdor americà i el seu client nacional, per suplantar en un moment determinat la identitat de les dues empreses, enviant comunicacions dirigides i intencionades per fer una estafa. És el cas de que suplanten al proveïdor i envien comunicació al client de que facin la transferència a un compte bancari diferent a l’habitual i el client per la confiança paga i transfereix el diner a aquest compte per la confiança d’anys de relació.
El proveïdor reclama el cobrament d’aquesta factura perquè no rep el diner i aquí és quan s’adona que han cobrat els ciberdelinqüents en un compte d’un país que no correspon amb cap dels dos afectats.
Qui ha d’assumir el cost de l’estafa si els delinqüents actuen suplantant al proveïdor?..
Quines normes s’apliquen en intervenir tres països i quantes limitacions i dificultats per a una investigació eficaç?.
Desconfiï i confirmi les transaccions telefònicament o per altre medi, perquè això va a més, segur.
Consulti al seu assessor fiscal.
Josep Cid Dacosta
Soci – Economista