Acomiadament improcedent: és possible reconèixer una indemnització complementària a la legal.

L’aplicació de l’art. 10 del Conveni núm. 158 de la OIT pot comportar que es requereixi superar els llindars legals.Final del formulario

La Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat que, en aquells escenaris excepcionals en els quals la indemnització per acomiadament pugui resultar inadequada o insuficient, l’aplicació del Conveni núm. 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) habilita que es puguin superar els llindars marcats per la nostra llei nacional.

La sentència, de 16 de setembre de 2022, recull que “seria aconsellable que el legislador efectués una profunda revisió del nostre model d’acomiadament i d’extinció de contractes en tant que l’actual marc legal cregui òbvies disfuncions”.

Al novembre de 2021, el Jutjat social núm. 22 de Barcelona va desestimar la pretensió principal de l’acció acumulada en la demanda formulada per la treballadora en la qual es postulava la qualificació jurídica de nul·litat de l’acomiadament i va acollir la subsidiària, declarant-lo improcedent, en entendre inhàbil el pacte de període de prova que pogués habilitar l’extinció a causal que va triar l’empresa demandada.

A conseqüència de la declaració d’improcedència, el Magistrat-Jutge va establir el quantum indemnitzatori de 33 dies de salari per any de servei. En concret, partint del paràmetre de l’antiguitat (18 de juny de 2020) i del salari (82,19 euros diaris), el Jutjat va interpretar que a la treballadora li corresponia una indemnització total de 1.130,14 euros i no els 51.780 euros sol·licitats amb fonament en l’eventual incompliment del Conveni núm. 158 de la OIT per considerar aquesta indemnització per acomiadament improcedent no prou dissuasiva.

Contra l’anterior resolució es va alçar en suplicació l’actora al·legant que la indemnització legal per acomiadament que es va fixar en la sentència a dalt citada havia de recollir els totals danys i perjudicis que l’il·lícit acte empresarial li va causar.

En primer lloc, cal recordar en aquest sentit que l’art. 10 del Conveni núm. 158 de la OIT preveu de manera expressa que “si els organismes esmentats en l’art. 8 del present Conveni arriben a la conclusió que la terminació de la relació de treball és injustificada i si en virtut de la legislació i la pràctica nacionals no estiguessin facultats o no consideressin possible, donades les circumstàncies, anul·lar la terminació i eventualment ordenar o proposar la readmissió del treballador, tindran la facultat d’ordenar el pagament d’una indemnització adequada o una altra reparació que es consideri apropiada”.

En opinió de la Sala social del TSJ de Catalunya, és possible que, “en determinats supòsits excepcionals”, la indemnització resultant per aplicació dels paràmetres de la llei no resulti “adequada” i, per tant, contrària al reproduït art. 10 del Conveni núm. 158 de la OIT. En aquests escenaris, segons el Tribunal, “no resulta descartable que se superin els límits legals”. Això sí, perquè això ocorri serà necessari la concurrència de dos requisits:

• D’una banda, “la notòria i evident insuficiència de la indemnització per resultar la mateixa manifestament minsa;
• Per un altre, “que sigui clara i evident l’existència d’una il·legalitat, frau de llei o abús de dret en la decisió empresarial extintiva del contracte”.

No obstant això, aquesta possibilitat “inusual” sempre hauria d’adequar-se a “límits objectius”, ja que, en cas contrari, ens enfrontaríem davant possibles “subjectivismes” i “incerteses jurídiques” que comportarien “desconcert” entre els operadors jurídics.

Doncs bé, al fil de l’anterior cal indicar que la nostra legislació positiva regula un concret supòsit de disponibilitat sobre les indemnitzacions taxades. En particular, hauríem de situar-nos en l’art. 281.2 b) de la LRJS el qual permet l’increment dels límits de l’art. 56 del ET en fins a quinze dies per any de servei i un màxim de 12 mensualitats.

Finalment, en paraules del Tribunal, “seria aconsellable que el legislador efectués una profunda revisió del nostre model d’acomiadament i d’extinció de contractes en tant que l’actual marc legal cregui òbvies disfuncions”.

La sentència reitera que, sempre que la indemnització legal i taxada resulti “notòriament insuficient”, caldrà fixar-se una altra superior “que arribi a compensar els totals danys i perjudicis”. En concret, ens referim per exemple al possible dany emergent, al lucre cessant, al dany moral, etc.

En tot cas, com és lògic, per a eludir qualsevol símptoma d’arbitrarietat sobre la possibilitat d’ampliació de la indemnització legal o sobre la concreta fixació del seu quantum, el Tribunal explica que serà necessari que l’empleat acomiadat concreti en el petitum de la seva demanda els danys i perjudicis específics que necessitin de compensació i la prova contradictòria del seu quantum.

«Seria aconsellable que el legislador efectués una profunda revisió del nostre model d’acomiadament».

De fet, en el cas d’actuacions, la treballadora ha sol·licitat una indemnització major a la prevista sense al·legar ni provar els concrets danys i perjudicis patits, com podrien haver estat les despeses de desplaçament, lloguers o el mal moral causat per abandonar l’ambient familiar i social consolidat. Tanmateix, “això no va anar així”, alerta el TSJ. És a dir, “la solució al conflicte no pot estar basada en simple voluntarisme d’equitat”, alerta la recent fallada.

En definitiva, el Tribunal desestima el recurs formulat per l’empleada i mostra la seva conformitat a fixar el quàntum indemnitzatori per acomiadament en la suma de 1.130,14 euros.

El TSJ de Catalunya, des d’abril de 2021, ve dictant sentències en aquest idèntic sentit. En concret, podríem citar, entre altres, les següents:

• Sentència 2265/2021, de 23 d’abril.
• Sentència 2273/2021, de 23 d’abril.
• Sentència 2757/2021, de 20 de maig.
• Sentència 3812/2021, de 14 de juliol.
• Sentència 3195/2022, de 30 de maig.
• Sentència 3927/2022, de 4 de juliol.
• Sentència 3909/2022, de 4 de juliol.

1. En la compareixença, la part o parts que concorrin seran examinades pel jutge sobre els fets de la no readmissió o de la readmissió irregular al·legada, aportant-se únicament aquelles proves que, podent-se practicar en el moment, el jutge estimi pertinents. De l’actuat s’estendrà la corresponent acta.
2. Dins dels tres dies següents, el jutge dictarà acte en el qual, excepte en els casos on no resulti acreditada cap de les dues circumstàncies al·legades per l’executant:
   1. Declararà extingida la relació laboral en la data d’aquesta resolució.
   2. Acordarà s’aboni al treballador les percepcions econòmiques previstes en els apartats 1 i 2 de l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors. En atenció a les circumstàncies concurrents i als perjudicis ocasionats per la no readmissió o per la readmissió irregular, podrà fixar una indemnització addicional de fins a quinze dies de salari per any de servei i un màxim de dotze mensualitats. En tots dos casos, es prorratejaran els períodes de temps inferiors a un any i es computarà, com a temps de servei el transcorregut fins a la data de l’acte.
   3. Condemnarà a l’empresari a l’abonament dels salaris deixats de percebre des de la data de la notificació de la sentència que per primera vegada declari la improcedència fins a la de l’esmentada solució.

Es modifica la lletra b) de l’apartat 2 pel art.25 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol. Ref. BOE-A-2012-9110.

Es modifica la lletra b) de l’apartat 2 pel art.25 del Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer. Ref. BOE-A-2012-2076.

Mª José Mondragón López

Advocada

Departament Jurídic