La compensació econòmica per raó del treball en cas de separació matrimonial o divorci establerta en el Codi Civil de Catalunya, no constitueix renda pel seu perceptor ni redueix la base imposable del cònjuge obligat a satisfer-la per decisió judicial, estenent-se a les acordades en el Conveni Regulador formulat pels cònjuges davant el Secretari Judicial o Lletrat de l’Administració de Justícia, o en escriptura pública davant del notari.
A Catalunya (Codi Civil de Catalunya) en el règim de separació de béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre i quan en el moment de l’extinció del règim de separació, divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges o, en el seu cas, del cessament efectiu de convivència, l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior. També té dret el cònjuge que ha treballat per l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient.
Per tant, no constitueix renda pel seu perceptor ni redueix i a base imposable de l’IRPF del cònjuge obligat a satisfer-la.
Josep Cid Dacosta
Soci-Economista
