José Mourinho ha estat acusat aquest dimarts de defraudar 3,3 milions d’euros en drets d’imatge. Cristiano Ronaldo declararà el proper 31 de juliol pel mateix delicte i l’evasió de 14,7 milions d’euros. I Leo Messi ha estat condemnat a 21 mesos de presó per 3 delictes fiscals després d’haver declarat fora d’Espanya 4,1 milions dels que realment va percebre per l’ús de la seva representació.
Els drets d’imatge
Tots els problemes amb els futbolistes provenen del mateix apartat. I és que, precisament, l’Agència Tributària no té tota la informació: Hisenda sap el salari que el club paga a cada jugador però la part dels ingressos publicitaris que pugui rebre de l’exterior perquè normalment acaben sent pagaments en un altre país d’una empresa estrangera cosa que, dificulta, enormement, la tasca de l’Agència Tributària Espanyola.
Així, doncs, els drets d’imatge es consideren una cosa molt privada. L’esportista ho hauria de tributar com un ingrés ordinari però, en el cas dels futbolistes, el tipus impositiu se’n va pels núvols al tenir una nòmina molt elevada. De fet, fins ara el jugador cedia aquests drets a una empresa que paga un impost de societats al 25%, un tipus molt menor del 45 o el 50% que s’ha arribat a pagar d’IRPF. D’aquesta manera, l’esportista deixava els diners en aquesta empresa i mentre els toqués tributaven considerablement menys.
Hem de tenir en compte que l’any 1996 clubs i futbolistes tributaven com a drets d’imatge bona part dels seus ingressos. Des de llavors Hisenda considera aquests drets com a rendiments del treball pel que un futbolista nacional o estranger no pot rebre més del 15% dels seus ingressos en drets d’imatge.
La regla del 85/15
També cal remarcar un altre focus de polèmica sobre aquesta matèria que han denunciat públicament jugadors com Gerard Piqué sobre el que consideren un criteri d’Hisenda com una inseguretat jurídica vers a ells. Es tracta de la regla del 85/15, una norma fiscal que diu que si cedeixes els drets d’imatge a la teva empresa i els factura ella, a priori, el primer 85% te l’hauria de pagar a tu i tributar-lo com IRPF i, l’altra, 15% se l’hauria de quedar l’empresa. Tot i així l’administració diu que aquest 85/15 és acceptable en la mesura en la que l’empresa tingui una activitat comprovable. És a dir, si l’empresa s’ha creat només per tributar a un tipus menor l’última interpretació que fa hisenda és que el 100% s’imputi a la renda del jugador.
Espanya més favorable que França, Itàlia o Portugal
La legislació espanyola va en sintonia amb la del Regne Unit i és més favorable al jugador que les de França, Itàlia i Portugal.
Així, les Illes britàniques fixen un topall d’un 20% de tributació per drets d’imatge mentre que a França es permet a l’esportista percebre fins a un 30% del seu salari en drets d’imatge però per contra se’ls reté fins el 75% del seu salari que afecta a la lliga de futbol.
A Itàlia, els jugadors nacionals i estrangers de primera divisió cedeixen a l’Estat el 43% dels seus ingressos en concepte d’IRPF mentre que a Portugal és de fins el 53%.
Els futbolistes culpables o innocents?
L’esportista, normalment, no coneix la tributació ni el dret mercantil. Tot i així, les últimes sentències, inclosa la de Messi al suprem, apunten a què no hi pot haver un desconeixement absolut de la llei: no voler saber no és acceptable i no els fa menys culpables davant un tribunal.
Tot i així el fet que Hisenda investigui 3 anys de cada jugador no és casual. Segons els experts, així, es poden acollir a la modificació del codi penal, reconèixer i els fets, col·laborar i pagar obtenint una rebaixa relativa a les penes. També un altre element de pressió que entra en joc és la carrera professional tan curta que tenen els jugadors que els “obliga” a tancar el tema ràpidament.
