… Però no en el cas del Registre de Societats.
I és que un ciutadà italià que havia estat administrador únic d’una societat -que va entrar en concurs de creditors a primers dels noranta i que finalment es va liquidar l’any 2005- va sol·licitar el Dret de supressió digital (el denominat “dret a l’oblit“) de les seves dades personals que apareixien en els registres de la societat. I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt que no pot aplicar-se en el que a les dades personals que es recullen en els registres de societats.
Amb aquesta resolució, segueixen quedant patents els límits i els àmbits d’aplicació del “dret a l’oblit”.
I no ho aclareix molt més la resolució, que indica entre altres punts que els Estats podrien establir l’accés restringit de tercers a aquestes dades en casos excepcionals “després de l’expiració d’un termini suficientment llarg”.
