El passat dia 5 d’abril es va donar a conèixer una recent sentència del Tribunal Suprem (núm. 246/2017 de 23/03/2017. Cas BANKIA) que contradiu la fins ara doctrina majoritària dels Tribunals Superiors de Justícia, així com les darreres sentències de l’Audiència Provincial al respecte de l’obligació de registrar la jornada diària de tots els treballadors. També els que estan a temps complet. La sentència conté fins a tres vots particulars de magistrats que exposen i raonen la seva posició contrària a aquesta sentència, demostrant que no és un tema pacífic, ni tan sols entre els magistrats del Tribunal Suprem.
En definitiva, el Tribunal Suprem estableix que no és obligat per les empreses registrar amb caràcter general la jornada diària dels treballadors a temps complet, interpretant que l’article 35.5 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors es refereix a l’obligació de registrar solament les hores extres que es facin, i no fer-ho de tota la jornada.
Tot i que aquesta sentència allibera d’aquesta obligació respecte d’aquest tipus de treballadors amb caràcter general, la campanya de la Inspecció de Treball que detallàvem a la nostra circular de 26 de juliol de 2016, així com en la recent jornada informativa del passat 16 de març de 2017 segueix vigent, i per això cal recordar els supòsits en que és obligat el registre de la jornada diària i l’entrega mensual del seu resum, i que són:
- Treballadors a temps parcial (art. 12.4 E.T.).
- Treballadors mòbils del transport, del Mar i ferroviaris (RD 1561/1995).
- Treballadors en que l’obligació s’estableixi en conveni o pacte.
I com la sentencia estableix, portar també el registre diari de les hores extraordinàries, i entrega de resum mensual als treballadors a temps complet que les facin, i als seus representants si n’hi ha.
Badalona, a 10 d’abril de 2017.