Una de les conseqüències associades a les noves tecnologies en el pla processal, precisament per la gran amplitud de possibilitats que permeten, resideix en la dificultat de demostrar en un judici que una determinada operació -en aquest cas, la visita a diverses pàgines d’Internet – ha estat realitzada per una persona en concret. És una circumstància que va posar manifest un pèrit que va intervenir en el procediment que examinem a continuació.
Un empleat, que portava prop de 20 anys treballant per la mateixa empresa, va ser acomiadat per contravenir les ordres dels seus superiors relatives a la prohibició d’utilitzar l’accés a Internet de què disposava en les seves instal·lacions de treball amb fins personals.
Un any després d’aquesta comunicació el treballador va rebre una carta d’acomiadament que es fonamentava en l’incompliment de la prohibició esmentada. La seva reacció va ser presentar una demanda davant els Jutjats.
L’empresa demandada va aportar una acta notarial que certificava que, segons el notari havia pogut comprovar, a l’ordinador al que tenia accés el treballador acomiadat figurava la visita a una sèrie de pàgines d’Internet durant dies en què aquell havia treballat.
Per contrarestar els efectes de l’acta notarial, el demandant va presentar l’informe d’un pèrit, enginyer informàtic, que sostenia que és molt fàcil manipular un ordinador per induir a pensar que s’han visitat pàgines d’Internet, i, a més, l’ordinador podia haver estat usat també per una altra persona al no estar protegit el seu accés per contrasenya.
Per tant, davant de la impossibilitat de demostrar que el treballador hagués accedit a Internet en hores de treball, el jutge va declarar improcedent l’acomiadament, generant-li a l’empresari la possibilitat d’optar, en el termini de cinc dies, entre la readmissió o pagar una indemnització a l’acomiadat.