Entrevista a Joan Lladó Grífol, fundador i president de Lladó Grup Consultor.
Vostè ha fet gran el grup quan era ben petit…
Tot plegat va començar amb el meu pare en un despatxet on feia nòmines i alguna comptabilitat. Jo m’hi vaig afegir mentre estudiava. Tenia 12 anys quan vaig començar a treure el cap.
Fins que va agafar les regnes…
M’acabava de casar. Tenia 25 anys el meu pare va morir. Vaig agafar el negoci amb molta força i el vaig fer créixer a força de treballar, treballar i treballar. De sis de la tarda a onze de la nit. Ha estat un esforç molt gran: des de treballar amb la patronal de la mútua d’accidents a ser un dels
màxims accionistes de Logic Control que va tenir un miler de treballadors.
Vostè ha acabat creant un despatx que ofereix tots els serveis que necessita una empresa: laboral, fiscal, jurídic…
Lladó va agafar als anys 60 un moment d’expansió. Les empreses creixien i hem tingut cua de clients. Venia gent de tot Catalunya gràcies al boca a orella.
Gràcies al boca orella i al seu tracte personalitzat.
Sempre m’ha agradat tenir un tracte proper amb els meus clients. La solitud de l’empresari és un fet: he arribat a parlar de futbol, de política, de la salut del seu matrimoni. Vaig tenir un client que durant dos anys seguits venia cada tarda enfonsat a demanar-me consell.
Com un psicòleg.
Exacte! No sabia com tractar els treballadors i tenia conflictes. Una tarda va deixar de venir i a la saleta d’espera em vaig trobar una dona que em va dir que era la seva esposa. Em va agrair el suport al seu marit perquè cada cop que sortia del nostre despatx es volia menjar el món. Això de donar consells no és fàcil però ha estat molt gratificant a la meva carrera. Hi ha una cosa que te la vull dir…
Quina?
Que tinc un sisè sentit o quelcom inexplicable i et puc dir quan una decisió anirà bé o fracassarà.
Què li diria a un emprenedor que amb tota la il·lusió del món vol obrir el seu propi negoci?
Tothom ha de ser emprenedor, fins i tot els treballadors assalariats. A l’empresa hi ha d’haver competitivitat. És sa. L’emprenedoria és el futur d’un país. Per això Lladó cada vegada hi aposta més. Un bon exemple és l’obertura del nou centre de negocis al carrer de Francesc Layret.
Com veu l’empresa avui?
Més clar que l’aigua. L’empresa d’ara no té res a veure amb la del segle XX. Tampoc la gent jove té res a veure. Noves tecnologies, incorporació de xarxes socials. Envoltar-se de gent formada i ben formada que sigui internament o amb serveis externs. Tenir visió de futur. No es pot pensar que tota la vida es fabricaran rodes de carro. També la internacionalització. Estem abocats a créixer fora de Catalunya i fora d’Espanya. Arriba tant lluny com el teu producte t’ho permeti, no és gens fàcil exportar. I una última cosa: hi ha un indici clar que ens hi estem trobant. Les
empreses que han sabut plantar cara a la crisi estan creixent. I això és un fet.
