La captació d’imatges a través de càmeres de vídeo vigilància constitueix un tractament de dades personals, i per tant, el tractament d’aquestes dades ha d’estar sotmès als principis i obligacions derivats de la LOPD i la Instrucció 1/2006 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
No obstant això, se’ns plantegen diverses qüestions en relació amb la instal·lació de càmeres de vídeo simulades.
Atès que no existeix tractament de dades, això és, l’enregistrament d’imatges, ni tan sols la mera reproducció de les mateixes… és legal instal·lar càmeres falses amb la finalitat de simular la vídeo vigilància? Ens trobem davant un supòsit sotmès a la LOPD i a la Instrucció de vídeo vigilància?
Lluny d’emetre algun informe sobre aquest tema que aclarís aquests dubtes de forma taxativa, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, venia aplicant un criteri restrictiu en les resolucions derivades de procediments sancionadors, advertint als responsables que instal·laven càmeres falses. “En el supòsit present, no existeix constància que les càmeres instal·lades en el lloc denunciat funcionin i captin imatges de persones, per la qual cosa d’acord amb els principis de presumpció d’innocència, procedeix l’arxiu les presents actuacions”, així com sol·licitant la retirada de les càmeres simulades, “resultaria plenament fundada la imposició d’una sanció si en el futur continuessin situades les càmeres en l’establiment, doncs tal circumstància podria constituir prova indiciaria suficient per determinar que les citades càmeres es troben en funcionament, podent imputar-se la comissió de les infraccions que resultin de l’aplicació de la LOPD que podrien ser sancionades, de conformitat amb el règim sancionador previst en la citada Llei, amb multes de fins a 300.506,05 €“, d’acord amb algunes resolucions que convenien la imposició de sancions a aquells que, després d’haver estat advertits i requerits a retirar les càmeres falses en primera instància, no les haguessin retirat.
D’aquestes resolucions cal extreure la conclusió que a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades no li fa gràcia la instal·lació de càmeres simulades, i per tant, posa impediments, obligant a la desinstal·lació o, en defecte d’això, al compliment de la normativa aplicable. No obstant això, i a tenor de les més recents resolucions, en particular la R/00109/2016, la pròpia Agència canvia de criteri pel que fa a les resolucions anteriors i fins i tot ho admet en les conclusions de la pròpia resolució, “aquesta Agència considera necessari revisar l’esmentat criteri, en els termes que es plasmen en la present resolució. D’aquesta manera la inexistència de prova alguna, sobre un possible tractament de dades de caràcter personal, implica que la present resolució d’arxiu no incorpori cap tipus de requeriment, en prevaler el principi de presumpció d’innocència.”
De la mateixa manera, l’Agència Catalana de Protecció de Dades va emetre un Dictamen (1/2009, de 10 de febrer) avalant el criteri més recent de l’AEPD, en el qual aclariria que “La instal·lació de càmeres de vídeo vigilància falses amb finalitats dissuasòries en un espai, no suposa un tractament de dades personals, si no són aptes per captar ni imatges ni veus. Per tant, la normativa reguladora del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal no seria aplicable a aquestes càmeres simulades.”
Per tant, i a tenor d’aquest canvi de criteri, la instal·lació de càmeres de vídeo vigilància falses, hauria de trobar-se fora dels àmbits d’aplicació de la LOPD al no existir tractament de dades i operar el principi de presumpció d’innocència. No obstant això, resultaria recomanable actuar amb certa diligència i, complir amb obligacions tals com la inclusió dels cartells informatius de vídeo vigilància en aquells espais en els quals es trobin les càmeres simulades. De totes maneres, estarem atents al rumb que segueix l’AEPD en resolucions futures.
