“No va més ràpid el que més corre. Prioritzi, digui no i estableixi horaris. La seva existència i el seu treball es beneficiaran del canvi.”
Quanta gent camina corrent d’un costat a un altre sense saber a on va ni a quin ha anat, i sense arribar a valorar si necessitava anar de pressa o si podria haver fet el mateix a un altre ritme. La pressa no és un valor afegit. Ningú és millor professional ni millor persona perquè va ràpid a tots llocs.
Imagini’s trobant-se amb algú conegut que li saluda mentre parla pel mòbil alhora que mira el rellotge, li encaixa la mà i li somriu per mostrar lo feliç que es troba. Quan penja, li abraça efusivament, li diu que està molt ocupat, que va tot el dia corrent, que tot està fatal i que no pot esperar més per agafar vacances. A vostè amb prou feines li deixa parlar, no li pregunta com li va, s’acomiada dient que a veure quan queden i surt disparat. Escenes com aquesta es viuen tots els dies als carrers d’una gran ciutat.
Moltes persones viuen accelerades i instal·lades en la pressa, en la necessitat de contestar a tot de forma immediata com si no hi hagués un matí. Dóna la sensació de que la pressa dóna prestigi perquè indica que està ocupat, molt ocupat, i això s’interpreta com que és un gran professional. Fals. La velocitat també pot ser sinònim de mala gestió del temps, de desconcentració, d’oblits i desequilibri personal i professional. Molta gent no deixaria els seus assumptes importants en mans d’algú que no té cinc minuts per somriure, per preguntar com estem, per parlar de forma conversacional un moment i transmetre pau i assossec.
Prou! Pari, redueixi, contempli, miri al seu al voltant i llevant el peu de l’accelerador. Té dret a triar el ritme que vol imprimir a la seva vida, a tenir temps per al seu oci, per passejar sense rumb sol pel plaure de fer-ho. El temps no és alguna cosa que hagi de consumir en grans quantitats i a borbollons. El temps és alguna cosa per assaborir, fins i tot quan ha de lliurar un informe de forma urgent. La qualitat d’aquest treball serà major si ho redacta estressat? Troba millors solucions? És més creatiu? La vida li va millor i gaudeix més d’ella? La resposta a totes aquestes preguntes és un rotund no.
Fer centenars de coses i no gaudir-les és com no fer gens. Les persones amb calma, les que optimitzen el seu temps per treballar i gaudir de la vida en tots els sentits, donen bon rotllo i, a més d’enveja. Com ho aconsegueixen?
La persona que conviu amb la pressa ho fa també amb l’estrès i l’ansietat, no gaudeix del moment perquè s’està anticipant al futur. Deixa la vida passar perquè no observa el que ocorre en el present i no escolta el que li diu la gent perquè el seu cap pensa a 200 revolucions. També té més probabilitat de tenir un accident perquè se salta límits per tal d’estalviar temps.
La pressa arriba a convertir-se en un estil de vida. De fet, molta gent no sap què fer amb el seu temps lliure quan ho té. Estar desocupat els produeix malestar, sensació de pèrdua de temps, fins i tot falta d’autoestima perquè… “com pot ser que no estigui fent ara alguna cosa, què diu això de mi?”. Per a aquest tipus de persones, l’avorriment és alguna cosa desagradable, buit i sense sentit. Per això segueixen corrent encara que ni tan sols sàpiguen cap a on.
Prioritzen. Què és important i què no ho és? És una pregunta difícil a la qual cadascun contesta de forma diferent perquè depèn d’una escala de valors personal. Per a uns és la família; per a uns altres, el treball o la pròpia felicitat. La resposta no importa perquè cap d’elles és bona ni dolenta. El que sí interessa és ser coherent i actuar conforme al que cadascun estableix com a rellevant. Si creu que la família és el més important, però dedica tot el seu temps al treball, caminarà corrent per treure un moment per a la seva prioritat. Ordeni la seva agenda en funció de les seves preferències, amb sentit comú i responsabilitat.
Es posen límits en els horaris. Establir-los ens ordena i agilita la ment. Saber que a una hora concreta el treball ha d’estar acabat centra l’atenció en l’activitat. Si aquesta acotació no existeix, el cervell es dispersa perquè sap que disposa de tot el temps del món per resoldre el que té entre mans. Els límits permeten parar esment a l’important; sense distraccions que li exigiran un nou procés d’escalfament per concentrar-se en l’activitat que és realment prioritària. Cada vegada que trenca el seu procés de concentració, enrellenteix la tasca, i després arriben les presses per acabar-ho tot. Sospira pensant que no arriba, es queda en l’oficina més temps del que desitjaria, se sent culpable per no tornar a casa abans i torna a córrer per recuperar el que va perdre per no gestionar bé el seu temps.
Diuen que una paraula màgica: NO. La conducta servicial no pot convertir-se en actitud servil. Si anteposa els desitjos dels altres sempre abans que els seus, després no arribarà a poder gestionar els seus assumptes. Les seves activitats i la seva relaxació són importants. Aquesta situació porta a una vida insatisfeta, en la qual predomina la idea que no té espai per a vostè mateix i que les seves activitats no són importants. Moltes persones pensen que dedicar-se temps és egoista, perquè són estones que podria invertir en els altres. Però no és així. El seu benestar psicològic i físic depèn de la seva capacitat de gaudi.
Desconnecten. Del mòbil, del WhatsApp, del treball, del correu electrònic, de tot el que els impedeix gaudir d’altres moments. Un dels usos negatius de la tecnologia és convertir tot en alguna cosa immediat. No està obligat a contestar a tota la informació entrant en l’instant. La majoria d’ells no són urgents. Si ho anessin, li cridarien. És vostè qui ha decidit que ha de respondre a tot amb pressa perquè ha agafat aquest hàbit, perquè no té paciència o perquè creu que el que li escriu podria molestar-se. Aprengui a retardar, sobretot si en aquest moment està realitzant una altra activitat que requereix de la seva atenció.
Utilitzen tècniques que permeten relaxar-se. Ioga, pilates, esport, un bany d’aigua calenta, una trucada de telèfon deixa anar i relaxada o una copa de vi a la calor de la xemeneia. Per a aquests moments sempre hi ha un espai. Es tracta de repartir les hores de manera que obligacions i oci estiguin equilibrats.
No busquen la perfecció, busquen estar a gust amb les seves vides. Hi ha persones que busquen millorar, créixer i superar-se. I hi ha unes altres que s’obsessionen amb que tot sigui perfecte i estigui controlat. La perfecció no existeix, ni a la tecnologia, ni amb el nostre físic, ni en la destresa o habilitat per desenvolupar un esport. Perdrà molt temps intentant que alguna cosa sigui perfecte. N’hi ha prou que estigui rematadament bé, no necessita que sigui perfecte. És més, molt poca gent serà capaç d’apreciar aquest nivell d’excel·lència al que ha dedicat tantíssimes hores i que li ha impedit aconseguir el punt anterior: relaxar-se i desconnectar.
Flueixen. Estan presents, gaudeixen i observen el que esdevé al seu al voltant. No busquen què fer a continuació, sinó que es deixen portar de moment. Dediquen temps a la vida contemplativa. Per gaudir del moment, vostè ha d’estar en el present, en el “això, aquí i ara”. Repetir-se aquestes paraules de tant en tant li permetrà recordar la importància dels detalls, d’atendre el seu moment en lloc d’anticipar el futur.
I recordi: els segons o minuts que guanya corrent no compensen tot el que perd en qualitat de vida.
